Tots els que teniu o heu tingut gossos ho sabreu : arriba un moment en què els canvia el caràcter, fan un canvi de ritme vital i, com ens passa a les persones, tenim la certesa que han entrat a la tercera edat. Ho sabem perquè potser ja no tenen aquella vitalitat de sempre, prefereixen jeure llargues estones dormint ben enroscats i calentons, s'ho rumien dues vegades per sortir a l'exterior si fa fred, disminueix la seva resistència a l'exercici físic, etc.
Pot ser que, arribats en aquest punt, també ens trobem que apareixen problemes de comportament. En aquest cas, abans que res, hem de descartar que no siguin deguts als trastorns de la salut, alteracions orgàniques que poden patir i que solen ser habituals (artritis, sordera, cataractes, dolor) que els poden fer augmentar la irritabilitat, provocar ansietat i/o por.
 |
| Un peludet de 13 anys! |
També hem de tenir en compte el factor de la jerarquia dins la manada. Si el nostre company no conviu amb altres gossos no tindrem aquest problema, però si forma part d'una manada hem de saber que la pèrdua d'estatus dins la jerarquia també els causa ansietat. Tot junt, les alteracions orgàniques i la segura pèrdua d'estatus, provoquen canvis, naturals i normals en gossos d'aquestes edats, de caràcter.
Si a aquests símptomes d'envelliment se n'hi afegeixen d'altres com : pèrdua de memòria (d'allò que tenia tan ben après) i de la capacitat d'aprenentatge; eliminació inadequada ocasional; alteracions dels períodes de son i vigília (deambula sense rumb per casa de nit, per exemple) ; a vegades sembla desorientat,... Podem estar davant d'un problema causat per la degeneració del sistema nerviós central. Es el que es denomina Síndrome de Disfunció Cognitiva, una patología que afecta la conducta del nostre estimat company i que requereix dues coses : molta paciència per part nostra i un diagnòstic fiable que ens permeti frenar l'avenç de la malaltia. El millor seria un diagnòstic precoç, estar molt pendent dels canvis de conducta i, a la mínima sospita, portar-lo a fer una revisió al veterinari.
Si la malaltia no es troba en un estat avançat ens podrem valdre de la farmacologia, un canvi de dieta (hi ha pinsos específics per a aquests casos) i teràpia conductual. Aquesta última consisteix en reforçar l'aprenentatge, fer que l'animal faci servir les neurones a través de jocs, entrenament (sessions curtes i amenes, que no avorreixin l'animal) i exercici.
Molta gent pensa que com que ja es un gos vell no val la pena fer cap esforç, però això no es cert. Sé que la majoria volem fer que el temps que ens quedi junts sigui de tanta qualitat com sempre, continuar passant-ho bé junts i viure moments únics fins el final, i, sobre tot, ajudar aquest ésser que tant ens ha donat perquè estigui en les millors condicions possibles. I tot això es possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada