El cartell del compte enrere...

Sempre que surto de casa observo. Sobretot observo els gossos que hi ha passejant amb els seus humans; observo com els humans interactuen amb els gossos. Faig el mateix quan vaig a casa dels clients. Moltes vegades he vist com es produeixen malentesos i problemes de comunicació entre les dues espècies. 

Els humans traiem els gossos de casa diàriament amb un (o pocs més) objectiu : que faci les seves necessitats al carrer. Els solem treure apressadament, els estressem, els fem estrebades de corretja, pretenem ser els líders de la manada (havent vist algún reality show gens recomanable) i ens molesta que parin cada cinc metres a olorar i deixar la seva empremta hormonal. Ens enfadem, ens frustrem, els increpem, els cridem i els acabem donant cops al musell, petites coces al cul... N'hi ha que passegen el gos, per no dir que l'arrosseguen, amb la corretja tan curta que el pobre pelut va tan rígid que a dures penes pot respirar i caminar alhora; d'altres prefereixen col·locar corretges d'estrangulació o collars de púes al voltant del coll del seu "estimat" company per no haver de prendre's la molèstia d'ensenyar-los a caminar; molts se senten molestos si els seus gossos borden o somiquen i els renyen un cop i un altre; la majoria sempre té un "NO!" a punt de sortir d'entre les dents per qualsevol cosa que facin els peluts...

Si pogués gravar totes aquestes escenes i ensenyar-les als seus propietaris, canviaria alguna cosa? Si els expliqués com n'és de nociu per al seu company tot això, m'escoltarien? Si veiéssin quina violència implica, se sentirien al·ludits? Si els demanés que tanquéssin els ulls i es poséssin en el lloc de l'ésser de quatre potes, ho farien? Serien més gentils i comprensius amb els que se suposa son membres de la seva família? Farien algún intent d'entendre com es comuniquen, com aprenen i quines son les motivacions dels gossos? Francament, tinc dies optimistes i dies (la majoria) en què no tinc ni gota de fe en l'ésser humà. Sé que, per moltes persones, "dominar" i sotmetre un gos es una qüestió d'orgull; per d'altres es una demostració de masculinitat o de lideratge (molt malentès); per la majoria, en un moment o un altre, escridassar, empènyer, estrebar la corretja o manipular de mala manera un gos es una via d'escapament per a la frustració diària que acumulem. Cada dia em pregunto, desde el desànim i la desesperança : PER QUÈ TENEN GOSSOS, LES PERSONES?

Deixaré de banda els pensaments que segur que es tenen, del tipus "Però perquè ho fa, això el meu gos? Es per fotre'm? Es per portar-me la contrària perquè no soc un líder de la manada prou dominant?...", etc, etc. Vull que s'entengui que els gossos tenen UNA ALTRA FORMA DE PERCEBRE I D'ENTENDRE EL MÓN en el que tots vivim. TENEN ALTRES MOTIVACIONS i, senyors/es, es COMUNIQUEN DE FORMA DIFERENT A NOSALTRES. Tant difícil d'entendre es que ells no saben que quan surten per la porta de casa fins el carrer es única i exclusivament per a fer les seves necessitats? O única i exclusivament per a caminar en línia recta sense possibilitat de desviar-se a explorar i olorar, rastrejar i deixar marca, perquè ho ha dit un "entrenador" de la tele sense cap tipus d'estudi científic ni titulació? De veritat no sabem que les sortides, per als gossos, son una gran oportunitat de crear i fer més fort el vincle amb els altres membres de la manada..., i que comportant-nos i tractant-los com ho fem ens equivoquem, i molt?

Quina solució hi ha? No ho sé, francament. No hi ha solució mentre els humans no deixem de mirar-nos el melic, mentre no deixem de valorar els animals per la seva "intel·ligència", fins que no deixem de creure que tenen moralitat i distingeixen el bé del mal. Els gossos son intel·ligents, es clar que si. I també son innocents, ho són tota la vida. Son éssers fascinants, experts observadors. Ens estimen. Ells MAI ENS TRACTEN MALAMENT. Mai! Però suporten estoicament el mal tracte que els dónen els humans. No es hora que ens comportem com l'espècie escollida que tant ens agrada creure que som i comencem a comportanr-nos amb compassió i enteresa envers ells? 

Si heu llegit l'article fins aquí, feu un esforç d'imaginació amb la meva següent proposta. Mireu el vostre pelut. Potser dorm, potser juga, potser olora o us mira ajagut a prop vostre ara mateix. Quina edat té? Un, cinc, vuit o dotze anys? Penseu : què hem fet junts? Com l'hem tractat? Què es allò que encara no hem fet i ens agradaria poder compartir amb ell? Si ell pogués parlar en el nostre idioma, què creieu que ens demanaria? Què voldria fer? Com voldria ser tractat?

...Ara imagineu que aquest company sempre fidel porta un cartell penjat del coll, un rètol a mode de collar que li repica al pit mentre camina i que té un missatge molt important escrit amb lletres grosses, clares i entenedores. Un missatge que es impossible que defugim amb la mirada cada cop que l'observem. I què hi ha escrit, al cartell? Un compte enrera. Hi podeu observar els anys, mesos, dies i hores de vida que li queden al vostre gos. Son els anys, mesos, dies i hores que us queden per gaudir de la seva presència, per compartir grans excursions i experiències. No espereu a que es mori per fer tot allò que us agradaria en la seva companyia : feu-ho ara! No espereu a arrepentir-vos i sentir-vos culpables quan us deixi per creuar l'Arc de Sant Martí! Tracteu-lo com us agrada que us tractin a vosaltres, interesseu-vos pel seu món i deixeu d'imposar-li el nostre! No perdeu menys temps perqupe EL COMPTE ENRERE NO S'ATURA. Quan us en volgueu adonar potser ja es tard o potser ja no es possible fer les coses que havieu planejat fer quan vau portar aquest gran amic de l'ànima a casa vostra.

I mai, mai a partir d'ara, mai us oblideu d'aquest cartell invisible del compte enrere que tots els peluts porten penjant del coll, tingueu-lo sempre present quan els mireu, que segur que ens fa millors persones!

Us desitgem una boníssima entrada al 2015 i que sigui un gran any per a tothom! 

Tànit Martín Jiménez

Idees per a fer un regal aquestes festes

Si busqueu algun llibre per a regalar a una persona interessada en l'etologia o l'educació canina en positiu, us presento una petita llista amb descripció que us pot ajudar :

• ¿Sueñan los perros? de Stanley Coren. Es un llibre fàcil de llegir on se'ns posa al dia dels resultats de les últimes investigacions, sobre com perceben el món els companys peluts i amb molta informació útil i curiositats.

• El choque de culturas de Jean Donaldson, edició actualitzada. Un dels clàssics imprescindibles per comprendre millor els nostres companys i ser capaços de deixar de banda la idea que Disney (i la nostra cultura i tradicions) ens ha inculcat sobre els gossos.
• Manual de comportamiento canino de Roger Abrantes. Un altre dels bàsics que tot i utilitzar terminologia especialitzada, es fàcil de seguir.

• No lo mates..., enséñale! de Karen Pryor, per entrar de ple al món del clicker, el modelat, reforçament positiu i modificació de conductes.
• Cuando el hombre encontró al perro, de Konrad Lorenz. Això ja es un llibre per als iniciats amb curiositat i ganes de conèixer els orígens de l'etologia canina com a ciència.

• Tu perro piensa y te quiere, de Carlos Alfonso López García. Ens explica com aplicar tot el que s'ha descobert els últims anys en la nostra relació i entrenament dels peluts.
• Do as I do, de Claudia Fugazza. Sabíeu que dintre de les habilitats socials del gos hi ha l'aprenentatge per imitació i que es un mètode positiu i divertit per ensenyar exercicis i conductes als gossos? 

Us agraden els llops? Llavors podeu adquirir o regalar Etologia del lobo y del perro de David Nieto; Durmiendo con lobos. En busca del lobo ibérico D'Andoni Canela o Tres Clanes de Alejandro, Ricardo i José Maria Ruiz Díez. Aquest últim acaba de sortir del forn i fa bona pinta!

Hi ha molts altres títols recomanables que podeu trobar fàcilment online. No deixeu perdre l'oportunitat de sorprendre als amants dels gossos amb una d'aquestes joies!

I ara! Què dieu? Que voleu fer-li un regal al vostre pelut? Vaaaa, aquí us deixo una altra petita llista especial per als musells de trufa humida :

• Dediqueu-los temps!
• Feu algun curs o activitats junts! Clicker, agility, Rutes en Manada ;) 
• Joguines interactives! N'hi ha de molts tipus i materials i faran molt servei a tothom!
• Jocs d'intel·ligència : un altre recurs per mantenir les neurones actives!
• Galetes i recompenses naturals, sanes i equilibrades : n'hi ha de moltes marques i de gran qualitat, si feu una cerca a google en trobareu ràpid!

Per acabar, hi han altres regals, molt importants, que hem de tenir en compte. Els gossos. Pensem-hi, sisplau : no compreu i regaleu vides canines com si fossin joguines. Si esteu pensant en portar un peludet a casa podeu fer un gran gest educant els vostres fills i salvar una vida. Aneu amb els petits a un refugi o una protectora a conèixer un gos : son plens de cadells esperant el caliu d'una llar i dels vostres cors! Els petits aprendran a ser solidaris, compassius i els ajudem a entendre que les vides dels animals també importen. Adoptant fem un regal múltiple : regalem una família a un pelut i regalem a la família un valuós aprenentatge i un vincle per a tota la vida amb un ésser viu excepcional! I tots rebem amor incondicional!

Voleu regalar una família a un pelut? O regalar el vostre temps com a voluntaris, fer de cases d'acollida o apadrinar algun gos? 

A l'Alt Empordà tenim diverses protectores (no son les úniques que hi ha) : 

• Associació Protectora d'Animals l'Anxova Peluda (L'Escala) https://www.facebook.com/anxovapeulda
• Associació Canae https://www.facebook.com/associaciocanae
• Animalets Busken Kasa https://www.facebook.com/animalets.buskenkasa

I en aquest enllaç trobareu una llista molt extensa de refugis i protectores de tot l'Estat. Malauradament no hi surten totes. No cal que adopteu lluny de casa!

http://www.terapiafelina.com/protectoras.html

Musell us desitja Bones Festes!

Rutes en Manada

La vida que els humans portem actualment sovint ens impedeix dedicar temps a procurar que els gossos interactuin amb els seus congèneres; les ordenances municipals ens obliguen a portar els peluts lligats per motius de seguretat i es fa difícil trobar els moments i els espais perquè puguin córrer deslligats i deixar-los ser gossos i comportar-se com a tal. 

EN QUÈ CONSISTEIX UNA ReM (Ruta en Manada)? 

Es tracta de que els nostres amics de quatre potes puguin fer una sortida setmanal en grup acompanyats dels seus humans preferits, es clar! Serà una magnífica oportunitat per socialitzar els animals, creant grups estables de gossos afins que es puguin trobar periòdicament, caminant per paratges on puguin córrer lliures i allunyats de carreteres. Ells faran un grup d'amics que els permetrà assajar comportaments, jugar, explorar, córrer, rastrejar i també aprendre els uns dels altres, doncs vosaltres fareu exercici i tindreu un espai on consultar dubtes i fer-me preguntes sobre etologia i educació canina!

FER RUTA EN MANADA HA DE SERVIR PER...

• Socialitzar els gossos, permetre'ls córrer, jugar i explorar l'entorn i deixar-los interactuar amb llibertat dins d'un grup de gossos afins perquè practiquin les normes de la bona educació canina de forma periòdica per evitar futurs problemes de comportament en aquest aspecte.
• Treballar exercicis de crida ("vine!") i  gestionar estímuls (objectes en moviment, estímuls que fan por...).
• Estimular la intel·ligència i els sentits dels peluts descobrint nous paratges, fent jocs de rastreig i recerca, etc. Les rutes es planificaran a l'entorn de l'Escala : si teniu alguna proposta o coneixeu algun paratge per sortir en manada no dubteu en dir-nos-ho!
• Poder resoldre dubtes i plantejar preguntes sobre l'educació dels peluts amb una educadora canina mentre supervisem els animals i fem una agradable passejada.
• Realitzar jocs de col·laboració entre peluts i humans, per divertir-nos, descobrir les capacitats i qualitats que desconeixíem dels peluts i practicar exercicis en situacions estranyes o poc habituals per a ells. 

Joc de nas

ON, QUAN I COM :

Les ReM es fan al Parc Natural del Montgrí per defecte. Si coneixeu paratges tranquils, allunyats de carreteres i poc transitats estem oberts a programar ReM's a altres llocs i fer excursions de mig dia.

Realitzarem les ReM curtes d'una hora els dilluns al matí, de 09h a 10h i les ReM llargues els diumenges a partir de la finalització de la temporada de cacera per evitar-nos ensurts, de 09h a 11h.

Per a gossos reactius o amb historial de conductes agressives envers altres gossos o persones es farà una consulta i s'avaluarà la forma d'incloure'ls a les ReM. Un dels objectius de les sortides es ajudar als gossos tímids, irritables, reactius per diferents motius a aprendre a comunicar-se i relacionar-se amb altres gossos. L'educadora i la família establiran quin es la millor manera d'introduir el gos al grup en cas que sigui tímid o poruc.

INSCRIPCIONS I PREUS :

Les inscripcions es poden formalitzar via email a canis.etologicus@gmail.com, escrivint "Rutes en Manada" a l'assumpte del missatge. Se us enviarà un petit qüestionari per conèixer un xic els peluts abans de començar. També es crearà un esdeveniment al facebook abans de cada sortida en el que s'especificarà la ruta triada, el punt de trobada i l'hora d'inici.

El preu de de 5€ per gos a cada sortida; per a famílies amb més d'un pelut es de 4€ per gos. 

Posem a la vostra disposició un Bonus de cinc Rutes en Manada per 20€. En cas d'adquirir aquest bonus se us lliuraria una tarja individual i a nom del gos (sisi, ells son els
protagonistes de la història) de la que s'anirien descomptant les rutes a mesura que es fessin; si veniu se us descompta una ReM, sinó no : no hi ha límit de temps per gastar-les. El pagament es pot fer en efectiu abans de començar la ruta o bé per transferència bancària en cas d'adquirir el bonus de descompte si així ho preferiu.

EQUIPAMENT NECESSARI :

Cada gos ha de portar l'arnès o el collar posat per motius de seguretat. Pot ser necessari començar la ruta amb els gossos lligats. Cada humà haurà de portar una corretja, recompenses delicioses per al seu pelut i aigua. I si el nostre gos té una joguina molt preuada que l'atragui poderosament (un peluix, un mossegador de nusos, una pilota de tennis...), PORTEU-LA! Pot fer-nos servei! Cal venir amb calçat adequat al senderisme i a la muntanya. I molt important : ganes de passar-s'ho bé i d'aprendre dels cànids!

CONSIDERACIONS FINALS :

Aquesta es una activitat lúdica i didàctica. A Musell utilitzem mètodes de reforç positiu per educar i tractar els gossos, no admetrem cap tipus de maltracte envers cap animal. Cadascú es responsable del seu propi gos i entre tots els supervisarem i vigilarem per la seva seguretat. 

Participant a les ReM de Musell k9 doneu permís per a ser fotografiats i gravats per a utilitzar el material en xarxes socials i publicitat. Està prohibit gravar a fer fotos sense permís durant les sortides. 

Com ensenyar l'exercici "vine" de forma fàcil?

Ensenyar un gos a venir quan se li demana pot convertir-se en un mal de cap si no es fa correctament. Hi ha diverses maneres d'aconseguir que acudi on som nosaltres i de fomentar aquest comportament, aquí us deixo unes recomanacions :

1. ARRIBA UN CADELL A CASA :

Els cadells tenen tendència a seguir-nos, per curiositat, per oportunisme, per observar-nos, per jugar... Hem d'aprofitar les seves ganes de seguir-nos per ensenyar-los l'exercici de venir de forma natural. 

• Quan ens movem i el gos s'aixequi per començar a seguir-nos li direm "vine!" i li donarem una recompensa quan arribi on som nosaltres. Felicitar-lo i donar-li un premi es una forma excel·lent d'ajudar-lo a relacionar la paraula amb l'acció. Repetirem molt sovint.
• Quan el cadell estigui entretingut fent alguna cosa, el cridarem, direm la paraula màgica i poden passar dues coses : que s'aixequi i vingui, fet que recompensarem; que ens miri i inclini el cap com pensant "què diu, ara?", fet que no ens ha de desanimar i que acompanyarem de palmades, sorollets amistosos, cops a les cames o al terra..., tot el que calgui per animar-lo a aixecar-se i venir. Quan, per fi, s'aixequi, el motivarem engrescant-lo dient coses com "molt bé!", "cap aquí!", tot amb veu "infantil" i quan arribi li donarem un trosset de deliciós menjar.
• No sempre recorrerem al menjar quan arribi fins a nosaltres : aprofitarem les seves ganes de jugar per utilitzar el joc i les joguines com a reforç positiu. Així, quan vingui, li direm "molt bé! i li oferirem joc amb una pilota, un mossegador, un peluix, etc.
• Aprofitant les seves ganes de ser la nostra ombra, practicarem per tot arreu on el portem : parcs canina, cases d'amics i familiars, sortides i excursions en entorns naturals... Així l'ajudarem a generalitzar aquest comportament que ens pot ser tant útil en determinades situacions.

2.- GOS JOVE O ADULT QUE VOLEM MOTIVAR :

El nostre gos ja sap quin es el significat de la paraula "vine" però diguem que, pel que sigui, no està prou motivat per fer l'exercici sempre, a tot arreu, ni amb les mateixes ganes. Què hem de fer?

• Per començar ens ho prendrem com un repte personal. Volem que el nostre gos vingui cap a nosaltres quan li demanem, però hem d'entendre que el gos necessita que fomentem la conducta i que el motivem. Si no hi ha motivació pot començar el procés d'extinció pel qual una conducta deixa de ser útil des del punt de vista del pelut i, per tant, deixa de manifestar-se. Esbrinem què es el que motiva el nostre gos. Joguines? Activitats? Menjar? Utilitzem el motivador més gran com a reforç de la conducta.
• Demanem-li al pelut que vingui. Quan vingui, tardi el que tardi, felicitem-lo amb moltes ganes. Donem-li el reforç que haguem triat. Repetim l'exercici. Si volem fer sèries de repeticions seguides una bona manera d'aconseguir-ho es llençar-li la recompensa a uns metres de distància i aprofitar quan vagi a buscar-la per tornar-lo a a cridar. 
• Augmentem la dificultat. Cridem-lo quan estigui en una habitació diferent a la nostra. Donem-li una bona recompensa quan vingui.
• Practiquem l'exercici a l'exterior. Fem sortides en entorns naturals i, mentre passegem, anem-li demanant de tant en tant que vingui. Quan comenci a córrer cap a nosaltres l'engrescarem amb paraules.

                                               

RECOMANACIONS :

1.  MAI, mai, mai renyeu el gos si no fa cas de la petició o si tarda un temps excessiu (a parer vostre) a venir. Si el renyem l'únic que aconseguirem es que la pròxima vegada encara tingui menys ganes i menys motius per acostar-se'ns. I MAI-RE-MAI el pegueu. Vosaltres us acostaríeu a algú que sembla molt enfadat, frustrat i que quan hi arribeu us crida i us pega?..., no oi? I jo tampoc!
2. Quan practiquem a l'exterior no es tracta de marejar el gos demanat-li que vingui cada vegada que s'allunyi de nosaltres. Hem de saber triar el moment oportú per fer l'exercici. Si està ensumant o rastrejant quelcom molt interessant hem de ser prou llestos per saber que es molt més difícil que ens escolti; siguem audaços i aprofitem els moments en què estiguem segurs que el gos ens sent i que ens pugui fer cas.
3. Administrem els premis de forma que entengui que com més ràpid arribi el nostre costat, millor es la recompensa. Si ve ràpidament li donarem amb prestesa un bon tros de menjar. Si tarda en venir també el premiarem, però la recompensa no serà automàtica ni tant suculenta : comptarem fins a cinc i li donarem un premi més petit.
4. Compte! Ensenyar-lo a venir quan li demanem aprofitant la seva tendència a la companyia no significa que haguem de fomentar comportaments que puguin desembocar en futurs trastorns com l'hiperafecció o l'ansietat per separació. Hem d'acostumar els peluts a ser independents, cal diferenciar entre aquest aprenentatge i la dependència emocional. 

Si trobeu aquest article interessant : compartiu, comenteu i feu-vos seguidors de Musell! 

Fotografia guanyadora del 1r Concurs de Fotografia Musell : "El pelut més divertit!"

Ja tenim guanyador! Ens agradaria conèixer el nom d'aquest divertut pelut que pren el sol amb tant d'estil!

Penjo la imatge guanyadora, però per visualitzar la fotografia i la informació (fotografia guanyadora i suplent) heu d'entrar a la pàgina de Musell a facebook www.facebook.com/etologicus pestanya del concurs, a la barra lateral de les aplicacions de l'esquerra, a sota de "contacte"!

Felicitats a la guanyadora! ;)

----------------------------------------------------------------------------------------------------------

Ya tenemos ganador! Nos gustaria conocer el nombre de este divertido peludo que toma el sol con tanto estilo!

Cuelgo la imagen ganadora, pero para visualizar la fotografía y la información (fotografia ganadora y suplente) tenéis que entrar en la página de Musell en facebook www.facebook.com/etologicus,  en la pestaña del concurso, en la barra lateral de las aplicaciones, a la izquierda, debajo de "contacte"!

Felicidades para la ganadora! ;)

Rosega que rosegaràs!

Acaba d'entrar un cadell a les nostres vides. Potser ja n'havíem tingut abans, potser es la primera vegada que un ésser petitó, pelut i encantador comparteix la nostra llar amb nosaltres. Hi ha certes coses que cal que tinguem en compte, com per exemple que els cadells tenen una mandíbula carregada de dents, dents com agulles que frisen per ser utilitzades. I, com bé us podeu imaginar : han de ser utilitzades.


Els gossos tenen una eina molt valuosa que els serveix per a múltiples funcions : la boca. Amb la mandíbula agafen i deixen objectes, exploren textures, temperatures, gustos o olors...; asfíxien, esquincen, estripen, destrossen, masteguen i engoleixen les "preses"; juguen, llepen, mosseguen, pessiguen, entrenen habilitats socials... Una eina multitasca que necessiten exercitar per tenir sempre a punt i en forma. Els cadells, a més, passen per una intensa etapa d'exploració del seu entorn que sol ser exasperant per als seus companys humans, a l'entorn dels 2-4 mesos.

Un món d'infinites possibilitats, d'excitants plantes, objectes en moviment, olors inesperades i jocs de guerra es el que s'obre al seu davant i el que els nostres cadells experimenten, en gran part, amb les dents i la mandíbula. Cal recordar quelcom molt important : els gossos son amorals. No saben si estan fent alguna cosa bona o dolenta. No tenen una ment maquiavèl·lica que es passa el dia observant-nos com reguem i cantem a les plantes per acabar pensant : "Ara que ja sé que aquesta planta es tan important, en rosegaré una part i n'ingeriré una altra mentre amb les potes li trec tota la terra i quan acabi vomitaré sobre l'estora del davant de la televisió..., mmmuaahahahaha!". En realitat el cadell deu pensar : "Què es això? Quin gust té? Es comestible? Si excavo una mica trobaré res interessant?...". 

Excavació en curs. No interferir, sisplau.

En aquesta etapa que tant ens molesta no podem reprimir les seves ganes de conèixer allò que l'envolta. Es més, no podem i no hem de fer-ho. Penseu-hi. Si tot el dia estem al seu damunt renyant-lo i castigant-lo, què passarà? Que deixarà de fer tot això quan hi siguem a prop per por a ser castigat, però un cop que l'estímul que l'atemoreix i l'inhibeix (nosaltres) el comportament s'allunya prou o desapareix i el cadell torna a sentir-se segur, anirà a explorar el que li hem vetat. Es a dir, no serveix per res que no sigui que ens tingui por, desconfii del nostre comportament incomprensible i es malmeti el nostre vincle.

Llavors, què hem de fer? Primer prendre paciència. Els forats del jardí es poden tapar quan acabi aquesta etapa. Les plantes es poden regenerar, la terra pot recollir-se i tornar al seu lloc. També podem preparar casa nostra per a aquestes eventualitats. Proporcionar-li altres vies d'escapament a les seves necessitats, sortint sovint a l'exterior a passejar i explorar carrers, parcs i boscos. Fer jocs de rastreig, proporcionar-li joguines per rosegar. Preparem-nos mentalment per portar una corda de nusos (pensant que té les dents de llet i que no hi hem de jugar bruscament per no llastimar-lo), un peluix amb piulet o una pilota per a cadells sempre a la mà per si un cas el cadell té genètica de pastoreig i es aficionat a caçar-nos les cames i els peus cada cop que els posem a caminar. Cada cop que pretengui mossegar-nos (o que ens mossegui perquè son rapidíssims), farem un so de disconformitat i li oferirem el mossegador, reconduint la seva necessitat i ensenyant-li que la pell i la carn humanes son..., delicades. ;)

Joguina per farcir, material apte per cadells!

Embolcalleu-vos d'un estat d'ànim zen i penseu que es una etapa : tot passa. Els cadells creixen molt ràpid i si fem les coses bé i sabem reconduir les seves activitats i proporcionar-los motivacions i objectes adequats, en comptes de rosegar les potes de les taules o buscar-se ocupacions per exercitar-se i deixar d'estar avorrits, sabran canalitzar aquesta energia de manera no destructiva.

Sobre l'(in)eficàcia del càstig

Es un tema repetitiu. Quan visito els meus clients, sempre arriba el moment de parlar del càstig. Concretament, de perquè no serveix per a res constructiu.

Castigar un animal (com castigar un infant) no té res d'educatiu. Qui s'hagi posat les mans al cap i s'estigui exclamant, que les abaixi i es tranquil·litzi : donar un cop de mà al musell del gos o un clatellot a un nen petit no ensenya,  a cap dels dos, el comportament correcte o desitjable. Quan acabem recorrent a aquest sistema (no en vull dir mètode perquè no s'ho mereix), sol ser, sobretot, perquè estem enfadats i frustrats. Dos sentiments, dos estats d'ànim totalment inútils a l'hora d'educar qualsevol ésser viu. No en traurem res frustrant-nos i prenent-nos com una ofensa personal un mal comportament, una mala comprensió o una negativa a fer el que demanem de part del nostre fill/a o del nostre alumne/a, sigui de l'espècie que sigui. Primer hem d'acceptar que els éssers vius tenen voluntat pròpia, preferències i aficions; i després acceptar que es molt millor buscar la seva col·laboració per aconseguir els objectius, molt més que obligar ningú a fer res.

Un trist clàssic : amenaçar i/o pegar amb paper diari enrotllat

I l'espècie que aquí ens ocupa, la canina, té moltes qualitats. I unes de les més valuoses per als humans a l'hora d'educar-los i ensenyar-los exercicis i comportaments es la seva motivació i capacitat de treballar. De treballar a canvi d'alguna cosa, es clar. Us estranya que un gos faci de bon grat un munt d'exercicis esplèndids mentre tenim trossets de deliciós menjar a les mans, però que faci el "passerell", dissimuli o directament ignori les nostres peticions si no hi ha recompenses a la vista? No us hauria d'estranyar perquè els humans funcionem de la mateixa manera..., el nostre reforç positiu, la nostra recompensa sol ser la previsió d'un bon sou a final de mes. O no?

Cap de nosaltres aprendria a fer les coses correctament si cada cop que ens equivoquéssim (sense saber-ho) només rebéssim crits i cops de mà de part d'un ésser molt enfadat i visiblement ofès amb nosaltres. I si, com passa massa sovint, ens tractessin d'aquesta manera a destemps, quan ja fa una bona estona que hem comès l'error, encara ens sentiríem més atemorits i confosos amb la situació i amb aquell ésser humà. Si en comptes de rebre cops i crits pel nostre error, aquest ésser respirés profundament, comptés fins a deu i ens ensenyés el comportament correcte fent gala de la seva capacitat d'empatia i profunda saviesa, i, a sobre, ens donés una magnífica recompensa per acabar l'aprenentatge, no aprendríem més ràpid? No ens en recordaríem millor? No estaríem infinitament més predisposats a treballar o a respondre positivament a les seves demandes? No seria digne d'admirar?

Renyar un gos portant-lo fins al bassal d'orina no serveix de res.

Perquè no es eficaç castigar un gos? Us deixo una petita llista :

1.- Per començar, aplicar un càstig requereix complir una sèrie de condicions que només els professionals experimentats son capaços de reunir  : s'ha d'aplicar en el moment precís en què l'animal comet l'error (ni una mica abans ni un xic després), ha de tenir la intensitat adequada per a aquell animal (no pot ser excessiu ni insuficient en intensitat) i no pot utilitzar-se de forma arbitrària. 

2.- Castigar porta associat un fet del que no molta gent es conscient : malmetre la nostra relació amb ell. La confiança, la sensació de seguretat i, sobretot, el vincle que es tenia es veu greument afectat.

3.- Que un animal tingui por no significa que senti respecte ni que hagi après res. No significa que, màgicament, es comporti com nosaltres esperem i segons la imatge mental que ens haguem format. Sense un sistema de comunicació efectiva mai arribarem a bon port.

4.- Si castiguem amb l'esperança de fer desaparèixer una mala conducta o hàbit, benvinguts al vostre pitjor malson : potser el pelut deixarà de fer allò que tant us molesta quan vosaltres sigueu presents, però ho farà quan no hi sigueu (quan se sentin segurs i estalvis sabent que aquell que s'enfada, crida i pega no hi és). Potser no rosegarà un moble davant vostre però us trobareu una tauleta trinxada quan torneu de treballar; potser no farà pipi a l'estora mentre us vegi per casa, però si sortiu un moment aprofitarà per evacuar; potser no tibarà de la corretja si l'estranguleu i el pegueu, però no haurà après a caminar tranquil i segur al vostre costat..., reflexioneu-hi. 

5.- El càstig, com ja he explicat, no es efectiu per extingir el comportament. Això significa que haureu d'estar castigant l'animal TOTA LA SEVA VIDA. 

6.- Quan un animal es castigat constantment pot acabar patint indefensió apresa, que es un estat d'ànim terrible en què el gos ha arribat a la conclusió que no hi ha manera d'escapar de la situació adversa i se sent indefens i acaba mostrant els símptomes d'una depressió. Accepten el càstig de forma passiva i submisa. Es terrible i es el mètode estrella dels personatges dels reality shows com "El Encantador de Perros". Es, al cap i a la fi, maltracte i un mètode molt anticuat, acientífic i rebutjable. 

7.- El gos pot acabar habituant-se a ser castigat, pel que cada vegada s'haurà d'utilitzar un càstic més fort o aversiu. 

Estem vivint un moment en què ens replantegem la nostra relació amb els animals. Castigar qualsevol ésser viu es maltractar. Pels que es puguin escandalitzar, maltractar significa tractar malament i, francament, escridassar, fer estrebades de corretja, pegar o picar al morro a un animal es tractar-lo bastant malament (i ja no parlem de coses més greus).

El càstig no es una eina eficaç per a ensenyar els nostres companys de quatre potes. El reforçament positiu si que ho és. Trobar allò que motiva aquest membre pelut de la nostra família i aprofitar-ho per ajudar-lo a entendre què n'esperem si es un mètode respectuós i agradable. Es la manera d'establir i assentar comportaments, de reforçar l'autoestima del gos i millorar el nostre vincle amb ell. 

Si no sabeu com fer-ho, deixeu-vos assessorar per un professional. Prevenir problemes de conducta es molt millor que no haver de solucionar-los! 

Què ha de fer un gos a casa quan es queda sol?

La nostra vida es rutinària, el cicle quotidià, es una espiral que repetim cada dia i no solem pensar en coses que podrien semblar òbvies : quan nosaltres sortim a treballar, què fan els nostres gossos?

La majoria dels peluts es queden tancats sense cap activitat ni cap tasca que els ocupi. I, francament, això es molt trist. Donem per suposat que els gossos estan bé; egoistament pensem que estan esperant el nostre retorn (cosa que es certa) i que es deuen entretenir d'alguna manera o que "dormen tot el dia". Però, si fóssim nosaltres als qui deixessin tancats a casa sense res a fer, què ens passaria? La resposta es òbvia : ens passaria el mateix que els passa a ells : el nostre nivell de tolerància davant de la situació seria cada cop menor, buscaríem activitats per a fer, com rosegar mobles, excavar testos o menjar-nos un coixí que, a sobre, ens comportarien un bon castic quan tornessin els nostres estimats humans de l'ànima. Amb seguretat acabaríem desenvolupant un trastorn psicològic i/o psiquiàtric que requeriria algun tipus de medicació i de reeducació. 

Un exercici que recomano sovint es deixar una càmera gravant, per poder veure què fan els peluts des del moment que sortim per la porta. Ho demano sobretot en els casos que sospito que el gos estigui patint hiperafecció o ansietat per separació, però seria molt recomanable que tothom ho fes. La majoria de persones queden sorpreses, de forma negativa, quan descobreixen que els seus estimats companys de quatre potes mostren comportaments que no s'esperaven, quan els veuen deambular, bordar i udolar fins quedar-se afònics, entrar en una espiral de destrucció d'objectes o simplement convertir-se en pobres estores que respiren. Molts cops es així quan s'adonen que els animals estan patint. Fins i tot els animals engabiats als zoos disposen de mesures d'enriquiment ambiental, perquè no en frueixen els nostres gossos?

Si no els deixem activitats, se les busquen!

De fet, es injust el que els fem als peluts. Hi ha gossos que poden estar de 2 a 8 hores o més sols al domicili dels seus humans. Encara que els deixem en un jardí cal que comprenem que no deixa de ser una "habitació gran" (en alguns casos enorme), que han explorat centenars de vegades i tant emocionant com un desgel. Tant si es queden dins com a fora al jardí hem de procurar proporcionar activitats perquè treballin, estiguin ocupats, es diverteixin, facin exercici i puguin exercitar les neurones. Es de justícia, no creieu? Es just i molt convenient.

Molts gossos pateixen ansietat per separació, hiperafecció, estrès per confinament, frustració,..., trastorns del comportament que requereixen un programa de modificació de conducta (en el que s'inclouen activitats d'enriquiment ambiental) i que s'agreugen amb la soledat i la inactivitat a les que els sotmetem a diari. Penseu que ells pateixen. Ells no poden decidir sortir a fer una volta per esbargir-se. No poden llegir un bon llibre, encendre la televisió, connectar-se a internet, fer esport ni cap activitat de les que faríem nosaltres en la seva situació. A sobre, son una espècie molt social que no està programada per a quedar-se aïllada de la resta de membres de la seva manada; si no se'ls acostuma de ben petits, poc a poc, a quedar-se sols i tranquils pot ser que d'adults pateixin de forma més acusada aquesta soledat.

Una recaiguda a l'APS.
La peluda intenta fer un forat per poder sortir a buscar els seus humans.

Així, quan un gos es queda sol a casa ha de tenir alguna cosa a fer. Es mereix que dediquem uns minuts a preparar-li una o diverses activitats perquè estigui ocupat. A més, si entenem que d'aquesta manera tindrem un gos més tranquil, equilibrat, descansat i feliç sabrem que tot son avantatges! Quines activitats pot fer un gos sol a casa? Una petita llista :

1.- Buscar menjar. Menjar que li hem amagat sense que ho vegi a diferents racons de la casa. Als gossos els agrada treballar per buscar el seu menjar, es el que farien si visquessin en llibertat!

2.- Jocs de rastreig. Tracem rastres a terra que el portin a delicioses recompenses!

3.- Jocs interactius. Estimulen la seva intel·ligència.

4.- Recipients tipus Kong farcits de deliciosos premis. A part de donar-li la seva ració de pinso d'aquesta manera, aquestes joguines reboten de forma erràtica i desperten els instints depredadors.
5.- Enriquiment ambiental.

Hi ha moltes més coses que podem fer per proporcionar-los activitat física i mental, només cal que contacteu amb mi! Però sobretot mentalitzeu-vos que tot això ho fem per a la salut física i mental dels nostres companys de quatre potes. Bé, i per mantenir els nostres mobles segurs!

L'ansietat per separació : patiment pels humans i pels peluts.

Un dels motius de consulta més freqüents a etòlegs i educadors canins es l'ansietat per separació. Es produeix quan l'animal no està amb el "seu humà" (pot ser que la persona estigui en una habitació diferent a la del gos o que hagi sortit del domicili). I què es el que ens pot fer sospitar que el nostre pelut pateix ansietat? Alguns símptomes que ens han de fer sospitar es que el pelut tingui per costum seguir-nos per tot arreu quan som a casa cosa que significa que té una gran dependència envers el seu humà, que es posi nerviós quan percep que volem sortir o quan tornem a casa (també hi ha gossos que mostren aquest comportament i no pateixen ansietat, tot sigui dit). Altres símptomes :

· Borden, udolen i ploren en absència nostra.

· Destrossen mobiliari i objectes.

· Es passegen amunt i avall com feres engabiades.

· Mostren eliminació inadequada (micció i defecació).

· Rasquen portes i finestres o el seu entorn, sovint foradant la paret.

· Llepar-se compulsivament les extremitats i/o els flancs (dermatitis acral) produint-se        llagues.

· Automutilacions

· Diarrea, vòmits.

· Salivació excessiva.

"Pensava que mai mai mai tornaries a casa, així que he entrat en pànic"
Els peluts no saben si tornarem a casa o no quan ens n'anem,
els hem d'ensenyar a quedar-s'hi tranquils.

Perquè els passa això? No hi han estudis concloents, però si diverses teories. Una ho relaciona amb la neotènia, l'efecte d'haver domesticat els llops que fa que els gossos siguin com cadells perpetus; cadells amb dependència emocional de la seva mare (paper que recau en l'humà); una altra relaciona l'ansietat amb les fòbies, amb gossos que son porucs i que tenen més predisposició a patir aquest tipus d'ansietat. Si el cadell ha estat separat de la seva mare massa aviat, aquesta no l'ha pogut instruir de manera que aprengués a estar sol i a ésser autosuficient; si els humans que l'adopten no ho saben i tampoc li ensenyen, es possible que el cadell desenvolupi ansietat en l'edat adulta. Si el cadell o gos ha patit una experiència traumàtica, té més possibilitats de patir ansietat; el confinament (que el gos no surti suficients vegades de casa per a explorar i gastar l'energia) provoca frustració i avorriment i pot acabar en ansietat. 

Moltes vegades els humans fomentem l'afecció dels peluts envers nosaltres de forma activa quan, per exemple, el gos reclama la nostra atenció per a jugar o per rebre carícies i nosaltres sempre responem positivament. Reforcem aquesta conducta, estem fomentant que el gos depengui excessivament de nosaltres.

Què hi podem fer? Per començar, hem de saber si els símptomes que presenta el nostre company caní es deuen a l'ansietat per separació o si tenen una causa orgànica o responen a un altre tipus de trastorn. Un professional farà un estudi complet per discriminar opcions i saber a què ens enfrontem. Un cop confirmat que realment es ansietat per separació, el tractament passa per dues fases : s'ha de modificar l'ambient domèstic i s'ha de modificar la relació del gos amb l'humà. Un bon programa d'exercici i joc diari, disminuir l'afecció del gos envers l'humà i ensenyar-lo a estar sol i tranquil mitjançant tècniques de desensibilització i contracondicionament sol ser la base del tractament d'aquest problema de comportament. En casos greus pot ser que necessitem recórrer als fàrmacs i a la feromonateràpia de forma inicial.

Recordeu, SEMPRE s'ha de tractar aquest problema amb mètodes de reforç positiu. De cap manera hem de renyar ni castigar (físicament o verbalment) un animal que pateixi ansietat per separació! Perquè? Doncs perquè ja està sotmès a un estrés i una angoixa excessives, si li afegim més estrés o tècniques aversives només empitjorarem el problema, només augmentarem el seu patiment. Assegureu-vos que contracteu un professional competent i que sàpiga què es fa.

Si sospiteu que el vostre gos pateix ansietat per separació, poseu-vos en mans d'un professional. La bona notícia es que en un bon percentatge, el problema se soluciona de forma exitosa!

1r concurs fotogràfic Musell "El pelut més divertit!"

Musell es complau en convocar el primer concurs de fotografia, us el perdreu?

Si el vostre/s peluts tenen algun problema de comportament, es la vostra oportunitat de guanyar una consulta d'etologia canina online! Aprofiteu!

Per a participar-hi, clickeu en l'enllaç següent i seguiu els passos 

que us aniràn indicant, es molt senzill!

https://www.facebook.com/etologicus/app_79458893817

Senyals de calma en els gossos

Aquesta setmana un article sobre llenguatge caní. Em sembla que, en general, hi ha un gran desconeixement sobre el sistema de comunicacions que utilitzen els gossos. Si bé hi ha coses semblants a les que fem nosaltres també n'hi ha d'altres que, en el seu llenguatge, podríem dir que son de "mala educació", que els intimiden, irriten o directament els fan por. Davant d'aquests estímuls els gossos utilitzen un sofisticat catàleg de senyals gestuals especialment dissenyat per mirar d'evitar l'agressivitat. Algunes senyals ens semblen evidents, però n'hi ha de més subtils que poden costar de reconèixer. Recordeu que els gossos es comuniquen en el seu llenguatge no només amb els seus congèneres : també amb nosaltres!

Així que benvinguts a un breu curs d'idiomes! Primera classe de caní bàsic : les senyals gestuals de calma i apaivagament.

1. Eriçar el pèl del llom. Encara que moltes vegades pensem que es un signe d'agressivitat, els gossos ericen el llom davant d'un estímul que els fa por o els provoca inseguretat; sembla que es una resposta fisiològica pensada per a semblar més grans a ulls del possible adversari i tenir l'oportunitat d'escapar de la situació mentre l'altra gos rumia si val o no la pena enfrontar-se a tal "bèstia". També hi ha humans, sobretot mascles, que proven de semblar més grans per a intimidar els adversaris, no us sona?

2. Girar el cap i/o el cos. Desviar la mirada de l'estímul es una altra manera d'evitar una escalada de tensió que desemboqui en una baralla. Es com si diguéssin : "mira que faig veure que no t'he vist" o "no vull continuar mirant-te perquè acabarem malament"... Girar el cos també es una mostra de desinterès per mostrar que no es vol o no es pretén participar en cap interacció agressiva.

Gira el cap i es veu el blanc de l'ull

3. Evitar el contacte ocular directe. Si l'estímul desagradable persisteix en les seves intencions (aproximar-se al pelut o el que sigui), podrem veure el blanc de l'ull (ull en mitja lluna) ja que veurem que el pelut mira l'estímul intermitentment i de cua d'ull, una mostra de gran incomoditat i una senyal que ens anima a deixar de fer el que sigui que estem fent que tant li incomoda.

4. Panteixar. No es ben bé una senyal d'apaivagament, però si el gos gira el cap, posa les orelles enrere i panteixa fent un "somriure esperpèntic" es que està provant de reduïr l'estrès que li provoca la situació. Els gossos sotmesos a situacions estressants també poden tremolar.

Reducció d'estrès

5. Llepar-se la trufa. Llepar i rellepar repetidament el nas també es una senyal de calma. Sovint solen tancar els ulls alhora que ho fan.

Llepant-se el mas i tancant els ulls

6. Seure o jaure. Es com una declaració d'intencions : "ep, no estic disposat a barallar-me, soc pacífic!"

7. Marxar en sentit contrari a l'estímul irritant. Una altra forma de demostrar que no busquen brega.

8. Caminar fent un semicercle ampli, caminar en corba. Pels gossos una aproximació frontal i directa es una provocació, es un gest de mala educació, brusc i desafiant, pel que solen moure's aproximant-se lateralment o pel darrera i fent un gran semicercle. Es una forma amistosa i pacífica d'apropar-se a un congènere i mostrar intencions honestes.

9. Fer servir les potes per allunyar un estímul molest. Aquesta senyal es un afegitó, i es una forma d'actuar que solen mostrar-nos a nosaltres, els humans (entre ells també quan juguen, es clar!). A vegades ens fem molt pesats volent abraçar i acariciar (i petonejar) els gossos quan ens surt dels nassos i sense tenir en compte l'estat d'ànim del pelut. Els gossos tenen el seu espai vital i, com nosaltres, moments en què volen estar tranquils. I com que ens aprecien sobremanera, apartar-nos de forma gentil amb les potes es una manera amable de dir-nos "deixa'm en pau que estava molt tranquil i em vens a emprenyar!". 

* Les imatges d'aquest article surten d'un vídeo de youtube, un d'en César Millán en que es veu tota l'estratègia que desplega la femella de labrador per evitar haver d'arribar a l'agressió i com "l'encantador de gossos" o bé ignora deliberadament o bé no sap identificar correctament, pel què la gossa l'acaba mossegant. A banda de l'opinió que us mereixi aquest reality show, feu el favor de no fer mai el que ell fa en aquest vídeo i si el vostre pelut té un problema d'agressivitat, contacteu amb un professional. Us deixo l'enllaç per si voleu veure totes les comunicacions que emet la gossa abans de quedar-se sense opcions i atacar.  http://youtu.be/Jgzm2RWOSI8

El meu gos es sord, i ara què?

Heus aquí que, finalment, el diagnòstic es concloent : el gos es sord. Hi ha diversos graus de sordesa; aquest es el primer factor a tenir en compte a l'hora d'educar un gos amb aquesta discapacitat, ja que del grau dependrà el mètode que s'utilitzarà.  També es pot tractar d'una patologia congènita, es a dir, que el gos neixi sord, o adquirida; en el primer cas l'educarem des de ben petit amb el mètode que ens sigui més còmode, en el segon cas haurem de reeducar-lo amb paciència i ser tolerants amb ell. Potser el gos hi sent prou com per entrenar-lo de la forma tradicional, acabant amb l'associació  dels exercicis a una senyal auditiva o una combinació de senyals audibles i gestuals; potser el marge es menor del que ens agradaria i això no es possible o se'ns fa molt complicat..., i ara què podem fer?

Si ens trobem en aquesta situació, respireu fondo i tranquils : cal que sapigueu que el gos es pot educar, es clar que si! L'únic que canvia es l'enfocament de l'entrenament! Com que no serà capaç de respondre a les senyals auditives, haurem d'utilitzar senyals gestuals. Podem inventar-nos tot un diccionari de gestos que ens semblin vàlids i còmodes, com un llenguatge familiar propi, o utilitzar el llenguatge de signes que utilitzen les persones sordes. També hi ha mètodes basats en senyals lumíniques, amb clickers adaptats o utilitzant altres recursos, com per exemple una llanterna.

Podem començar l'educació del cadell o del gos adult a casa, però la recomanació, com no em cansaré d'explicar, es proporcionar-li un entrenament professional. A casa el primer que necessitem es ensenyar-li al gos a estar pendents de nosaltres. Cal que el gos ens miri i focalitzi la seva atenció en nosaltres perquè puguem treballar. Si no li ensenyem això, difícilment podrem avançar en la seva educació. Com li podem fer entendre que ens ha de mirar? Recompensarem la conducta sense associar-hi una senyal gestual : aprofitarem cada cop que el cadell (o gos) ens miri i el recompensarem. Repetirem aquesta acció moltes vegades, per assegurar-nos que assimili l'aprenentatge correctament. Calen moltes repeticions per a que un comportament quedi totalment assimilat. 

A continuació, una eina molt útil serà establir dues senyals bàsiques, una que signifiqui "molt bé!" i una altra per marcar conducta no desitjada o manca de reforçament. El "molt bé!" pot ser aixecar el dit polze, el gest ja internacionalitzat per dir "ok". Cada cop que el cadell faci alguna cosa bé (seure al seu llit, portar-nos una joguina i deixar-la anar per continuar el joc, etc), li farem el signe i tot seguit recompensarem. En el cas contrari igual, podem optar per fes un gest com d'espantar una mosca fent cara de circumstàncies per indicar-li que no va pel bon camí i, en aquest cas, no recompensarem.

Un cop hagi après que cal estar pendents de nosaltres, podrem començar a ensenyar-li tot el que considerem necessari per a una convivència en harmonia. Que no volem que pugi al sofà? Amb un trosset de menjar ho aconseguirem : li aproparem el menjar a la trufa i el guiarem perquè baixi: un cop tingui les quatre potes a terra li farem el signe de "molt bé!" i recompensarem. I així amb tots els temes de convivència.

I quant a l'obediència bàsica, com ja he dit, primer decidirem què volem ensenyar-li i les senyals gestuals que utilitzarem per fer-ho. Es de cabdal importància que un cop comencem a entrenar el gos TOTHOM utilitzi els mateixos signes, sinó li causarem una gran confusió i l'entrenament no tindrà èxit. La unitat de criteri es bàsica SEMPRE, en gossos sords i en gossos que hi senten. Per ensenyar a seure primer el guiarem amb un tallet de menjar, fent-lo passar per sobre el musell en direcció a la cua. Això sol provocar l'acció mecànica de posar el cul a terra. En el precís instant que el "cul" toqui el terra li donarem una recompensa. Repetirem moltes vegades l'exercici abans d'introduir la senyal gestual. Quan ja portem prou repeticions, farem el gest que hagem triat (per exemple, amb el dit índex estès endavant, baixar-lo per assenyalar el terra), guiarem el gos amb el menjar per fer que segui i el recompensarem. Repetirem moltes vegades per assegurar-nos que associa el gest amb l'acció. Potser ens sorprenem veient que el gos respon al gest sense haver-lo de guiar amb el menjar : ja sap què li estem demanat fent aquest signe. 

Per ensenyar-li la resta d'exercicis seguiríem el mateix mètode. El que necessitem es temps, dedicació i molta paciència. Siguem empàtics amb l'animal i adeqüem l'entrenament a la seva edat i estat físic. Feu sessions curtes, intercaleu descansos perquè pugui jugar amb vosaltres, beure aigua i/o fer les seves necessitats i acabeu la classe abans que mostri signes d'estar cansat i sempre de forma positiva, amb jocs, felicitacions i manyagues, així ens assegurem que estigui motivat per a la pròxima vegada!

Si tot això se'ns fa una muntanya, no tenim prou temps per dedicar-li o no tenim prou paciència, contacteu amb un professional. Els gossos s'han d'educar, s'han d'entrenar i recordar-los el seu entrenament durant tota la seva vida perquè no s'oblidin de què els estem demanant. I sisplau : trieu sempre l'educació en positiu! Eviteu aquells centres i aquells professionals que basin els seus mètodes en teories obsoletes i en tècniques basades en el castic físic : es totalment innecessari i contraproduent! Poseu-vos en contacte amb Musell i rebreu l'ajuda professional que necessiteu, estem a la vostra disposició.

En un pròxim article parlarem de la socialització dels gossos sords perquè, si ja es molt important en gossos que hi senten, encara ho es molt més en gossos que no!