Heus aquí la segona part sobre nens i peluts!
Molt bé, hem superat la primera etapa i hem fet tot el possible per a que el nostre pelut s'adapti al canvi familiar i per a establir una correcta relació entre el nostre amic de quatre potes i el nostre bebè. Però, com tot en aquesta vida, arriben canvis! Ara la criatura comença a caminar i la cosa s'anima. Amb les primeres passes s'intensifica la conducta exploratòria del bebè i alhora la relació amb els peluts augmenta en complexitat.
Una criatura que mou cames i braços de forma erràtica, que fa sorollets i crits aguts, que cau i rodola constantment, es quelcom excitant per a un gos. Arribats a aquest punt estaria bé que el nostre pelut sàpiga mantenir la calma i, si li demanem, apartar-se de la trajectòria del bebè. Molts gossos perceben els moviments descoordinats de les criatures com a una amenaça i els fa por veure com els petitons s'acosten on ell s'està; a d'altres els excita i pot despertar algun instint depredador latent. Llavors, per més bo que creguem que es el nostre gos, el primer que hem de fer ( a part d'educar-lo en obediència ) es observar la reacció del pelut quan té la criatura a prop. Què fa? Com es comporta? Sol estar tranquil davant la presència del bebè que camina o, al contrari, normalment sol marxar amb les orelles baixes i el cap encongit?
 |
| Com haurien d'interactuar les criatures amb els peluts. Pòsters extrets de la pàgina de l'experta en comportament animal Sophia Yin. |
Això serveix per a bebès que ja caminen per a nens i nenes en general. Primer, hem d'evaluar unes quantes coses. Té el nostre gos alguna malaltia que li provoqui dolor, com displàsia o artrosi? Té mermades les seves capacitats visuals o auditives? Patia algun trastorn de comportament ja abans de l'arribada del nadó a casa? Es possessiu amb les seves joguines, amb la seva escudella de menjar? Per què tantes preguntes? Doncs perquè si un gos està patint dolor, pot ser que sigui més reactiu davant situacions que per a ell puguin ser possibles amenaces. Si un gos no s'hi veu bé o té problemes auditius, pot ser que sigui més recelós amb el seu entorn ja que la discapacitat li provoca inseguretat. Si ja patia un trastorn de comportament, es evident que hem de vigilar molt de prop el seu comportament, i si es un gos possessiu o territorial, el mateix. Potser el nostre pelut es vellet i pateix síndrome de disfunció cognitiva, hem de vigilar! Si no sabeu què es el SDC, punxeu aquí : http://canisetologicus.blogspot.com.es/2013/12/quan-els-peluts-es-fan-vells-sindrome.html
Llavors, què hem de fer? Uns quants consells :
1.- No deixar les criatures soles amb el gos MAI DE LA VIDA. Sempre hi ha d'haver un adult supervisant el contacte.
2.- No permetre que els petits s'acostin a les escudelles del pinso i de l'aigua.
3.- Impedir que toquin el gos quan aquest estigui al seu racó o estigui dormint. Hi ha races, com el Jack Russell que tenen molt mal despertar. El seu matalàs o coixí es "el seu territori" i no els solen agradar les invasions imprevistes.
4.- No deixarem que els petits manipulin àrees tabú dels peluts com son : la boca, les potes, etc. Mirarem que les criatures no abracin el gos envoltant-lo amb els braços ja que sol ser una posició de "dominància" que la majoria no toleren o els produeix estrès.
5.- No deixarem que els nens intentin prendre les joguines als gossos, no es un joc.
6.- Si el gos pateix dolor, no podem permetre que els petitons s'hi recolzin, sobretot al damunt de les àrees crítiques.
 |
| Com no han d'interactuar els nens amb els gossos, de la pàgina de l'experta en comportament Sophia Yin |
Ara sé que molts us estareu preguntant : no es una mica exagerat tot això? Doncs no. La majoria d'atacs de gossos a nens es donen perquè els pares fomenten o permeten aquest tipus d'interaccions. Per a un gos, un nen es una cosa estranya. Per què? Doncs per què, per començar, no emet feromones sexuals, no fa olor ni d'home ni de dona adults, es mou de forma erràtica, fa sorolls estranys i aguts, son baixets i vulnerables.
Què hi podem fer nosaltres? A part de supervisar SEMPRE, hem d'educar els nostres fills en el respecte. Han d'entendre que no poden molestar el gos, que no el poden despertar per caprici, que els gossos tenen el seu espai propi i que no sempre els ve de gust (igual que ens passa a les persones) que els anem a acariciar i a fer manyagues. Molts continuen pensant que un gos ha de tolerar qualsevol cosa i, que si no ho fa, s'ha de castigar. Remarco que els gossos mereixen ser respectats com a individus que tenen la seva pròpia personalitat i sentiments, no son els nostres esclaus, encara que molts encara els vegin així.
Si tot i això, el gos mostrés símptomes d'estrès, ronqués, bordés o ensenyés les dents a una criatura en un moment d'aquells en què ens hem despistat, el que no hem de fer es reaccionar cridant ni posant-nos nerviosos. Si el gos ha rebut classes d'obediència, el cridarem pel seu nom i li demanarem que vingui fins on som nosaltres. Llavors, el traurem de l'habitació. No cal pegar-lo ni cridar-li : traient-lo de l'habitació el gos veu que ha fet quelcom que no està acceptat a la família. No el maltractarem, però tampoc podem tolerar aquest tipus de comportaments.
Quant als nens i nenes : si ja parlen i entenen el que els expliquem, els direm que en una situació d'aquest tipus han de fer el següent : QUEDAR-SE TOTALMENT IMMÒBILS. Els gossos s'exciten amb el moviment, però si ens quedem immòbils segurament acabaran perdent el seu interès en nosaltres (perquè una cosa que no es mou es avorrida). Acte seguit, baixar a poc a poc les mans, posar els braços enganxats al cos i marxar molt lentament oferint-li al gos una visió lateral del cos, mai donar-li l'esquena.
Per acabar torno a remarcar la importància D'EDUCAR ELS GOSSOS EN OBEDIÈNCIA, per tenir una eina que ens aporti un plus de seguretat. Premiar els peluts sempre que es mostrin tranquils davant de la presència dels petitons. I us recomano que visiteu aquesta pàgina : http://www.doggonesafe.com/espanol , es una pàgina de Canadà sobre prevenció d'atacs, han traduït les recomanacions i consideracions a tenir en castellà, molt útil i interessant.
Aquest article no pretén alarmar a ningú, sinó fer-nos conscients de situacions que es poden donar i donar consells útils sobre com hem d'actuar per a mantenir els nostres fills/es sans i estalvis tot entenent i respectant la nostra família canina.
Si us ha semblat un bon article, compartiu i feu-vos seguidors nostres a facebook! Cada setmana publiquem pilons d'informació i trucs útils!
