Regals per a gossos

D'aquí a pocs dies comencen les festes de Nadal. Com que està ple de gadgets i joguines per a regalar, he pensat que us podria ser útil una petita llista amb opcions interessants. Hi ha un xic de tot:

1. Joguines perquè el gos jugui sol, útils per a aquells que passem hores sols, que tenen problemes de comportament... :

- Fetch N Treat : el gos ha d'insertar la pilota al forat per obtenir la seva recompensa. Una forma de fer que treballin per aconseguir el seu menjar i que juguin a pilota.

- Ifetch : es un llançapilotes programable (diverses distancies) que serveix tant per a interiors com per a exteriors. Hi ha diversos models.

- Cleverpet : el més recent i impressionant, es una consola de jocs que estimula la intel·ligència del gos. Ha de resoldre problemes per obtenir la recompensa, es pot programar amb la nostra pròpia veu i controlar-ho des del mòbil i es evolutiu.

2. Joguines per a interactuar amb el nostre gos, millorar el nostre vincle i portar la relació a un nou nivell :

- Cordes elàstiques : permeten que el gos estiri, s'apropi i s'allunyi de nosaltres, son ideals per ensenyar-los a agafar i deixar anar objectes i proporcionen una activitat conjunta que requereix que gastin molta energia.

- Llença pilotes per jugar a cobrar : 

                                        

   

- Recompenses naturals d'alta qualitat : per donar-los després d'una bona sessió d'entrenament o joc, amagar-los-les i ensenyar-los a buscar, farcir una joguina interactiva... Hi ha banyes de cérvol, nervis, ossos, orelles, peix. El que vulgueu!

3. Joguines interactives que estimulen la intel·ligència i la resolució de problemes, clàssiques i més noves :

- k9 connectables : son peces de goma de diferent forma que es poden acoplar per formar estructures i farcir amb premis. El gos ha de descobrir com extreure el menjar de cadascuna.

- kong : les joguines kong sempre son una inversió segura. Des del kong clàssic no han parat de crear, jo sempre recomano el wobbler, però a la seva web trobareu moltes idees per als peluts.

4. Regala educació i entrenament amb el nostre val-regal, al teu gos o a un amic! Es un dels millors regals en els que s'inclou joc, aprenentatge, potenciar el vincle entre humà i gos i estimular la seva cognició!

Que passeu bones festes i entreu al 2017 amb energia, a l'estil caní!

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (3)

Ho havíem deixat aquí : 

Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer. 

Es impressionant quan el canvi en la conducta comença

 fer-se evident i veus que el gos, davant allò que sol disparar-lo, 

es queda quiet, alerta i pensatiu i, al cap de pocs segons, 

es gira per mirar-te, venir corrents amb cara de felicitat 

per ser recompensat amb un joc divertit i dinàmic (o el reforçador que funcioni). Ha pres la decisió encertada i cal recompensar-lo. 

Això no s'aconsegueix en una setmana, eh? Primer ens cal tenir un bon vincle amb el pelut, treballar les seves preferències, fer que sigui optimista davant d'esdeveniments inesperats (en cas que, a part de caçador, sigui també pessimista), es necessari conèixer els mecanismes de l'estrès i quin es el llindar que cada gos no ha de sobrepassar durant el tractament, treballar la capacitat de concentració, autocontrol, trobar els reforçadors que ens serviran per reconduir la conducta, tenir un mínim d'exercicis sota senyal verbal, que sàpiga caminar sense tibar, canviar la seva percepció del món i fer-li entendre que la diversió està en nosaltres, que s'hi accedeix a través nostre! No us sembla increïble? Ho és perquè es possible aconseguir-ho... I tot a través del joc!

En Cauda feia això :

Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això.

I ara fa això : 

Observa alerta però sense reaccionar

Pot ignorar els estímuls i caminar tranquil

He treballat dos mesos cada dia primer dins de casa, després al jardí. Ara hem començat la feina real, al carrer, al costat de les carreteres. Quan vam començar ell ja estava tan sensibilitzat que ja reaccionava entre 30 i 40 passes de distància dels cotxes (ja es llençava a bordar i a perseguir a aquesta distància), camions, motos i bicis. Ahir vam arribar a caminar a 5 passes de tot això. Quan tornàvem al cotxe ens va passar una autocaravana pel cantó i es va quedar tan pantxo! Ell era plenament conscient d'on estava, què li estava passant pel costat, però escollia continuar caminant i treballant amb aquesta humana tan boja perquè sabia que la recompensa realment li valia la pena! S'ho passa molt millor escollint treballar amb mi que sortint a perseguir el que sigui, molt més que arrencar a córrer mirant de caçar una furgoneta! 

Al final, treballo amb el que sé que funciona, m'adapto al gos i al que li funciona, utilitzant tots els recursos i exercicis i tractant-lo en positiu, fent que s'ho passi bé. El gos aprèn a prendre la millor decisió, es crea un comportament nou i alternatiu i es reforça. Poc a poc el gos abandona l'anterior comportament.

La feina no està acabada, encara hem de recórrer camí i aniré publicant els avenços fins que se solucioni del tot, però sé que ho aconseguirem. Hi ha esperança i solucions reals disponibles, així que no ho dubteu, si teniu un caçador a la família i us cal ajuda : contacteu amb Musell!

Enllaç amb els articles anteriors :
http://canisetologicus.blogspot.com.es/2016/09/perseguir-cacar-assetjar-es-pot.html (1)
http://canisetologicus.blogspot.com.es/2016/10/perseguir-cacar-assetjar-es-pot.html (2)

Bibliografia :

• Ibáñez, Marcos Javier i Perera, Míriam. Conducta y manejo avanzado en perros problemáticos. 2012, Díaz de Santos.
• Nieto Maceín, David. Etología del lobo y el perro. Análisis e interpretación de su conducta. 2015, Tundra.
• O'Heare, James. Tratado sobre la agresividad canina. 2007, KNS Ediciones.
• O'Heare, James, Neuropsicologia canina. 2006, KNS Ediciones.
• Stewart, Grisha. Behavior Adjustment Training 2.0: New Practical Techniques For Fear, Frustration, and Aggression. 2016, Direct Book Service. 

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (2)

A l'anterior article he explicat a grosso modo que hi ha gossos que manifesten certes conductes que son instintives i inadequades per a una correcta convivència en l'entorn humà. Sortir a passejar amb un gos que es llença endavant, borda, tiba, mossega a l'aire i no respon a res del que li puguem dir es molt frustrant i acaba fent que la persona s'enfadi (i que, a més, la seva esquena se'n ressenteixi) i acabi escridassant o castigant físicament l'animal que només està ensenyant una conducta que per a ell es NATURAL i no té res d'incorrecte. Recordeu que si voleu comprendre els gossos, cal que sigueu capaços d'adoptar el seu punt de vista quan calgui.

Si renyeu i castigueu un animal d'alt instint i motivació per fer allò que la naturalesa "li demana", sabeu què passarà? 

1. El gos no entendrà perquè l'estan cridant (això si es capaç d'escoltar-vos mentre l'estímul desencadenant està present). A més, quan el gos entra en aquest estat no es capaç d'escoltar-vos i un cop l'estímul ha desaparegut, cridar es encara més inútil i contraproduent que abans.
2. Si, a sobre, el pegueu, augmentareu el seu estrès, l'humiliareu, el frustrareu i malmetreu el vincle entre tots dos. Deixareu de ser el seu referent per a ser una possible amenaça i una font de coses negatives. El gos pot començar a deixar de col·laborar amb vosaltres i amb el temps, preferir fer qualsevol altra cosa abans que venir quan li demaneu, per exemple.
3. Descarregar el mal humor que provoquen aquestes conductes sobre el mateix gos només us ajuda a descarregar energia negativa a vosaltres, no al gos. El gos no aprendrà res, no li haureu ensenyat què es el que realment espereu que passi, què es el que us agradaria que ell faci davant aquestes situacions, així que serà un esforç inútil. Si necessiteu alliberar tensions deixeu el gos lligat a un arbre (o espereu a arribar a casa), respireu profundament, compteu fins a deu i atonyineu un coixí, un matalàs o un sac de boxa. 
4. Contràriament al que els humans solem pensar, escridassar un gos i/o pegar-li en aquestes situacions només serveix per augmentar el seu estat de nervis i la seva reactivitat. Imagineu-vos que esteu a punt de barallar-vos amb algú i teniu una persona donant-vos empentes i cridant-vos a l'orella que pareu d'una vegada, la tensió no para d'augmentar... Aquestes empentes i crits us tranquil·litzen o us posen encara pitjor?
5. Provocar un estrès encara més agut pot tenir moltes conseqüències que voldreu evitar, ben segur : pot tenir conseqüències a nivell físic si es cronifica, traduir-se en noves conductes no desitjades que ens agafin per sorpresa, fer que el gos es sensibilitzi encara més respecte allò que voleu fer desaparèixer, que faci associacions negatives relacionant el càstic amb estímuls que abans eren neutres,... i la llista pot continuar, us ho asseguro.

Aquestes conductes impulsives que provenen de la seqüència de cacera solen AUTOREFORÇAR-SE per elles mateixes. Això vol dir que cada cop que es presenta l'estímul i el gos pot executar la seva peculiar activitat de cacera, es premia a ell mateix. No aconseguireu reconduir de forma efectiva aquest problema amb càstics i/o activitats avorrides.

Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer. 

Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això.

No us perdeu la tercera part per saber com es treballen i modifiquen aquestes conductes! 

Entrenar i modificar conductes indesitjades no es oli en un llum

Faig aquest breu post amb una imatge que fa uns dies que corre per les xarxes socials i que il·lustra perfectament com es el procés de modificar la conducta d'un gos (no us penseu que la dels humans es més lineal!). A tots ens agradaria que el procés fos ràpid, recte, fàcil i exitós, tot en un pim-pam! Però la realitat, que ens fa posar els peus a terra, es aquesta :

I es que una cosa es la teoria, els coneixements i la pràctica de què disposes com a professional i l'altra es que es impossible controlar tots els aspectes al voltant de l'execució del meravellós pla que has dissenyat per a un gos en concret. Nosaltres vivim en el món real, on just abans de girar la cantonada apareix un home amb caputxa muntant una bicicleta a tota pastilla o un gos s'acosta a saludar el teu, que es reactiu, tot i els esforços invertits en avisar el seu humà perquè no ho faci. 

Vivim en un món en què les conductes dels gossos poden estar molt arrelades i costar temps construir-ne de noves, en el que els gossos tenen emocions, intel·ligència, sentiments i sistema de percepció diferent al nostre. Vivim tots en un món amb electromagnetisme, marees, fenomens meteorològics i astronòmics. Fins i tot, vivim en un món on els humans es dediquen a celebrar dates escollides segons criteris propis fent explotar tones de pólvora, retronant timbals i fent centenars més d'excentricitats que els gossos no poden ni tenen perquè entendre. Un món on passen coses constantment, on les probabilitats estadístiques i l'aleatorietat ens rodegen. Tot afecta al procés de canviar la mentalitat i el comportament d'un gos. Moltes vegades avances quatre passes i en retrocedeixes dues. O tres. Però això es part del procés.

                     --------------------------------------------------------

A ells els demanem un alt grau de comprensió 

sobre la nostra espècie, una fe cega i una 

obediència total, quines coses. I a nosaltres, 

que ens creiem el melic del Sistema Solar, no 

se'ns pot demanar que mirem de prendre el 

punt de vista del gos i entendre com ell percep 

el món que compartim, conèixer les seves

regles i normes, com es comuniquen, què els 

motiva i els fa feliços...

                     --------------------------------------------------------

Bé, serveixi aquesta petita reflexió per a que us adoneu que quan un gos té problemes i busqueu ajuda profesional, tot segueix un procés que no es un camí de roses. Pot ser que no ho sigui per nosaltres així que imagineu-vos com deu ser per al propi gos...

Si necessiteu ajuda professional, contacteu amb Musell k9.

Perseguir, caçar, assetjar..., es pot controlar! (1)

Molts gossos mostren conductes inadequades que resulten molt molestes per a la seva família humana i que poden esdevenir d'alt risc si no es treballen adequadament ja que poden provocar accidents que resultin amb gossos i persones lesionades i ferides (o coses pitjors). De què us parlo? De conductes relacionades amb la seqüència de cacera : perseguir, assetjar i "caçar".

Perseguir, assetjar i "caçar" son tres parts incloses en la seqüència de cacera dels nostres amics gossos. El problema es que els gossos, a diferència dels llops, han estat seleccionats durant mil·lennis per a complir certes tasques, pel que, de la mateixa manera que hem alterat el seu aspecte exterior, també han patit canvis a nivell de comportament i d'instints. No es gens convenient que un gos destinat a pasturar ovelles les acabi matant i menjant, però si que ho és que aprengués a assetjar-les i perseguir-les per a poder-les conduir on el pastor li encarregui. Moltes races de cacera han estat seleccionades per a localitzar preses, seguir-les fins als caus o nius, portar les captures fins al caçador..., però sigui quin sigui el seu objectiu, els humans hem aconseguit "fer desaparèixer" o tallar les parts de la seqüència de cacera que no ens convenien. El resultat es que, i es el meu punt de vista com a professional, el gos es un animal "des-equilibrat" des de molts punts de vista. En el tema que ens ocupa, hem trencat l'equilibri d'un dels instints més profunds d'aquest animal, hem tallat l'execució de certes parts d'una seqüència que garanteix a l'animal alliberar-se de l'estrès provocat per les etapes d'assetjament, persecució i abatiment deixant-los sense la mort, deglució i rosegament de les restes de l'animal, però aquestes conductes continuen latents i em molts individus poden manifestar-se amb intensitat. Els gossos poden patir alts nivells d'excitació, estrès i ansietat però ja no tenen les eines naturals que els permetien fer net de totes les substàncies químiques que ruixen els seus cervells en aquest estat quan deriva de respostes d'activació d'aquest instint. 

Aquest "des-equilibri" pot tenir, i de fet té, moltes conseqüències a nivell de comportament, a nivell psicològic i neurològic. Però aquest es un tema que us pot resultar molt feixuc i que deixaré per a un futur article. El fet que s'hagi fet aquest esforç tan dur d'incidir en els instints de l'animal per a modelar-lo segons les nostres necessitats no significa que hagem triomfat en totes les races (o creuaments) ni en tots els individus de cadascuna d'aquestes. De la mateixa manera que poden aparèixer individus que s'allunyin dels estàndards (per un color atípic del pèl, per una orella doblegada, per un esperó que reapareix a les potes del darrera...), molts no mostren desviació de l'estàndard a nivell físic però si a nivell psicològic i/o d'instints. Poden aparèixer individus que mostrin una pulsió molt elevada per la cacera, en els que les parts indesitjades no estiguin inhibides. Potser teniu un gos preciós per fora, carinyós i educat com el que més, però quan veu passar un ciclista se li encén un interruptor molt poderós, quasi incontrolable, i no pot evitar seguir la pulsió interna que l'empeny a arrencar a córrer al seu darrera com si el perseguís el diable. Un ciclista, un runner, un conill, un patinador, un cotxe, un camió... Us sona? El gos es converteix en un hulk caní en dècimes de segon, per agafar una referència dels còmics, i en aquest estat no respon davant de res ni de ningú que no sigui l'imperiosa necessitat que sent i que se li ha ficat entre cella i cella.

Si heu viscut o esteu vivint aquesta situació sabreu com n'és de dur gestionar el dia a dia amb el gos. Els passeigs poden ser un infern, plens d'estrès i angoixa, i, passat un temps, comença a aparèixer la idea que som incapaços de continuar d'aquesta manera i que potser es millor tirar la tovallola. Creieu-me, us entenc. Us entenc perquè jo ho he viscut. Jo tinc un gos que persegueix tot tipus de coses en moviment. Jo tinc un gos que estic treballant i que comença a saber-se controlar, escoltar-me quan està en aquest estat alterat de consciència, a respondre quan li demano que faci aquest o aquell altre exercici. Us sembla increïble?

Hi ha esperança, us ho asseguro, només cal saber què heu de treballar, com ho heu de treballar i posar-vos a feinejar. Voleu saber com? A la segona part de l'article us ho explico.

La web de MUSELL!

Tenia ganes de publicar aquesta notícia : ja tenim la web de Musell operativa! Podeu fer click sobre l'enllaç :

http://musell.wixsite.com/musell

Crec que es important que les persones que busquen un educador caní puguin informar-se sobre qui estan a punt de contractar, com treballa, quina filosofia-ètica de treball segueix, on s'ha format i quina es la seva formació. En un món com el de l'educació, l'entrenament i la modificació de conducta canines en què, malauradament, no hi ha una regulació legal com sí existeix a altres països, al meu parer som els professionals del sector els que hem d'esforçar-nos en donar la informació, formar-nos i proporcionar el millor servei possible. Això es especialment important si tenim en compte que treballem amb dues espècies intel·ligents, emotives i que hi senten, humans i gossos, i es mereixen respecte, empatia i un tracte adequat.

Anirem millorant la web poc a poc, esperem donar bones notícies aviat i millorar encara més el servei, hi hauran sorpreses i nous reptes! Esteu convidats a entrar-hi i fer-hi un bon cop d'ull!

El significat del badall en els gossos

Sabeu què significa un badall en un gos, o quin es un dels possibles significats que té? Us heu trobat acabant de badallar i adonar-vos que el pelut està fent exactament el mateix? 

El següent text es una traducció d'un article de divulgació en anglès sobre un estudi publicat recentment, i parla d'aquest tema :

"Tots badallem quan estem cansats, però per als gossets aquest gest pot ser més que tan sols un increïblement adorable signe de cansament.

Estudis han mostrat que el badall d'un cadell pot ser a vegades un signe d'estrès, però en realitat també podria ser un signe d'empatia.

Investigadors de la la Universitat de Tokio van agafar un grup de 25 gossos i van fer que els seus propietaris i gent totalment desconeguda badallés davant seu.

Els gossos no només es van "contagiar" amb els badalls dels humans, sinó que badallaven amb més freqüència quan provenien del seu propietari, suggerint que la reacció està fortament afectada per lligams emocionals profunds.

Com es obvi, els gossos no poden comunicar-nos les seves emocions però si el contagi del badall es una senyal clau de l'empatia entre els humans, molts experts creuen que es una gran forma de saber com se sent un gos.

D'acord amb el Dr. Brian Hare de Dognition, que s'ha associat amb Purina Pro Pla BRIGHT MIND per a impulsar el coneixement de la cognició canina, aquest comportament pot haver permès als gossos i els humans formar grups units, ajudant així a assegurar als gossos el títol de "millor amic de l'home" que mantenen avui dia.

Així que si vostè es pregunta si el seu gosset preferit realment es preocupa per vostè, només cal que estiri l'esquena i badaaaaaaalli."

Font : 

http://www.aol.com/article/2016/06/06/the-meaning-behind-your-dogs-yawn-revealed/21390455/?ncid=txtlnkusaolc00000904

Altres fonts :

http://www.huffingtonpost.ca/2013/08/08/dogs-yawn-with-owners-_n_3727964.html

L'estudi ha estat publicat a : US science journal PLOS One

Aquest fenomen no només es dóna entre els humans, hi ha altres espècies que es contagien els badalls (altres primats, per exemple) i es a conseqüència de tenir estructures cerebrals molt similars, entre les que es troben les neurones mirall. 

Què en penseu d'aquesta notícia? Fareu la prova?

Consells útils per quan arriba la calor

Humans i humanes que compartiu la vostra vida amb peluts, ja sabeu que, amb aquestes calorades que tot just comencen, els nostres amics necessiten un extra d'hidratació! Es bàsic per evitar que pateixin el ten temut COP DE CALOR. Uns quants consells :

1.- Si teniu per costum deixar el gos al jardí, procureu que tingui zones d'ombra on amagar-se de la solana. Mireu de no deixar-lo fora en hores punta o durant onades de calor intenses.

L'ombra del boix, molt cotitzada a casa nostra

2.- Procureu que sempre tingui aigua fresca disponible! Poseu un recipient extra de bona aigua a l'abast del pelut! Podeu adquirir un abeurador automàtic per assegurar-vos el subministrament!

3.- Si el vostre gos es vellet o té problemes de salut ( o es de color negre! ), potser convindria que es quedés a l'interior de casa o preparar-li una zona a cobert al racó més fresc del pati o del jardí.

4.- Si al vostre pelut li agrada remullar-se, també podem instal·lar una piscineta o una palangana ben grossa (per gossos de mida mitjana o petita) perquè s'hi puguin banyar! Poseu-la a l'ombra perquè l'aigua no s'escalfi!

En Cauda i en Piti, especialistes en deixar l'aigua marró en 30 segons!

5.- Aprofiteu sempre que pugueu per remullar el musell del vostre gos aplicant-li aigua amb la mà! Va molt bé per refrescar-los.

6.- No sortiu a passejar en hores de calor intensa ni durant molta estona. Si el porteu a fer exercici, assegureu-vos que teniu aigua suficient per anar-li oferint! I si us fa falta utilitzar un morrió, vigileu que pugui obrir la boca per transpirar i que li permeti beure aigua. Hi han models pensats específicament per això i son més còmodes i segurs pels animals que no els morrions de tela o nylon.

7.- Si al vostre poble hi han platjes habilitades per anar-hi amb gossos, porteu-los a passar-hi una bona estona! Una remullada al riu ( en zones segures, sempre) també es una bona experiència!

8.- No deixeu el vostre gos MAI tancat al cotxe! Ni tan sols si deixeu la finestra un xic oberta : ells no transpiren com nosaltres i son molt més propensos a reescalfar-se! 

9.- Si sospiteu que el vostre gos pateix un cop de calor, seguiu aquests consells : 

• Porteu-lo a una zona fresca, per exemple gespa a l'ombra o un terra ben fresquet.
• Humitegeu-li el cap amb aigua i apliqueu unes tovalloles mullades amb aigua freda als engonals, aixelles, coll i cap.
• Si el gos està conscient podeu prosseguir ruixant-lo amb aigua a 20ºC, amb una ma per exemple.
• Per ajudar-lo i fer que entri aire humit als pulmons, poseu un glaçó davant la trufa per humitejar-li.
• No l'obligueu a beure aigua (aneu-li oferint un cop s'estabilitzi la temperatura), controleu la temperatura fins que baixi dels 39º.

10.- Pels urbanites : no traieu el pelut a passejar per l'asfalt a les hores de més calor, es poden ferir i cremar els coixinets dels peus i, a part de dolorós, es una zona difícil de curar. Imagineu-vos sortir amb els peus descalços a trepitjar aquell asfalt mig bullint durant mitja horeta..., espantós, no creieu?

Sigueu responsables, els peluts depenen de nosaltres! Molt de compte amb la caloreta!!

Comenteu, compartiu i que tingueu molt bon estiu!

Feu-vos seguidors de la nostra pàgina! www.facebook.com/etologicus

El meu gos em roba el dinar!

Un dels problemes de comportament que més em comenten els clients durant una consulta es que el gos aprofita qualsevol oportunitat per a agafar qualsevol cosa comestible que es trobin en el seu camí : enfilar-se al marbre de la cuina, aprofitar un moment de distracció com anar del menjador a la cuina a buscar el saler per netejar els plats, agafar al vol qualsevol tros deliciós de galeta o del que sigui que tinguem entre els dits, menjar-se un tros de croqueta de pollastre del costat del contenidor al carrer...

Perquè ho fan, això?

Llop aprofitant una troballa. Foto de Glacier Bay Alaska

Els gossos son carnívors, bàsicament, el que significa que la seva fisiologia està preparada per a obtenir l'energia i els nutrients necessaris per a sobreviure de la proteïna animal; tot i això, els mil·lennis de convivència al nostre costat han propiciat que siguin capaços de processar altres aliments, com el midó que contenen certs cereals. Els gossos, com a bons descendents dels llops, una espècie molt soferta que sobreviu gràcies a la cacera però que recorre a altres estratègies quan no té més remei, son també uns carronyers : no faran escarafalls a portar-se a la boca qualsevol aliment que trobin durant les seves "exploracions" (casolanes o exteriors), encara que aquesta delícia culinària tingui un aspecte més ben pansit, per no dir que ja es troba en estat de putrefacció imminent... Això es molt molest per a moltes persones que senten fàstic com si fossin ells mateixos els que estan a punt de degustar la nutritiva troballa, però també es motiu de por i inseguretat ja que, per desgràcia, vivim en una societat en què hi ha persones que es dediquen a fer el mal i a gastar el seu temps en preparar paranys mortals per a animals amb forma de menjar.

Si a tots aquests fets hi afegim que, a més, els gossos son animals oportunistes, es a dir, animals que tenen una gran capacitat d'adaptació a diversos habitats i que, per tant, també tenen la capacitat d'alimentar-se d'allò que cada hàbitat els pot oferir, tenim una combinació explosiva que dóna com a resultat que els gossos de la nostra família, tots els gossos del món mundial, estiguin esperant sempre qualsevol oportunitat per a portar-se un bon mos a la boca, sigui el que sigui. 

Gos aliment-se d'un abocador.
Foto de la BBC.

Per què ho fan, si nosaltres ja els donem aliment? Si cada dia tenen la seva ració de deliciós pinso ressec, llauna de processat de carn o dieta natural súper treballada? Doncs perquè, estimats lectors : els gossos no tenen la certesa absoluta de que els humans els alimentarem. Un gos mai pot estar segur que el seu humà se'n recordarà de plantar-li el plat de pinso a l'hora que toca i, a més a més, estan programats genèticament per a mostrar aquesta conducta tan útil per a sobreviure en condicions d'escassetat i tan empipadora per als humans a qui se'ls mengen la pizza, els espaguetis o, fins i tot, les pastanagues de l'amanida que acabaven de deixar a taula.

Els óssos també son oportunistes i carronyers si els cal. Foto de Glacier Bay Alaska.

Què pot fer un ésser humà per a contrarestar aquesta conducta instintiva? 

Podem fer diverses coses. Primer cal entendre que no ho fan per cap problema de dominància, per venjar-se de nosaltres o perquè es creguin més espavilats i intel·ligents. Ells son així i el millor que podem fer nosaltres es ensenyar-los, de forma positiva, que els es molt més beneficiós exhibir una conducta alternativa que els pot reportar beneficis suculents. Quina conducta alternativa? Jaure al seu lloc mentre nosaltres mengem a taula, no entrar a la cuina, no tocar el menjar... Això ho decidiu vosaltres : què preferiu que faci el gos en comptes de buscar qualsevol oportunitat per a robar-vos el dinar?

Piti i Cauda, aprenent a no entrar a la cuina.

Si necessiteu ajuda professional per a solucionar aquest tipus de problemes, sense castigar el gos, sense tensions ni malmetre el vincle amb el vostre company pelut, contacteu amb Musell!

Tànit Martín Jiménez

Per Sant Joan...FESTA GRAN!

Ben aviat arribarà el solstici d'estiu, celebrat des de fa mil·lennis per la nostra espècie ja que marca un canvi important : comença un declivi de les hores diürnes que ens ha d'escurçar el dia poc a poc. Sant Joan, actualment, es un festival de pirotècnia i fogueres durant el qual molts gossos i les seves famílies ho passen realment malament, patint graus elevats d'estrès, angoixa, por i manifestant a vegades conductes agressives o d'escapisme que poden acabar en tragèdia.

Aquest article no es per informar-vos de coses que podeu anar treballant o com us podeu preparar, si us interessa podeu clickar sobre el següent link ajudem-els-peluts-per-sant-joan, que us portarà a un article amb pautes i recomanacions d'aquest tipus. El que us vull explicar es que la vostra actitud es un factor determinant en l'estat d'ànim i la conducta dels peluts.

imatge extreta de la web de Dogtopia

Com puc trencar una associació negativa que existeix en la ment d'un gos (estem parlant d'un gos que mostra reaccions moderades i normals de por, ansietat i estrès) en relació a la revetlla, els petards i els coets de Sant Joan? Com puc revertir aquesta associació i convertir-la en un moment positiu i fins i tot divertit per al gos i per a nosaltres? Proveu de posar en pràctica aquestes pautes per convertir la revetlla en un joc i una experiència positiva: 

• Gimcana de rastres i recompenses. Munteu un circuit (dins de casa) de premis amagats a diferents llocs i alçades, amb diferents nivells de complexitat. Es tracta d'amagar recompenses de diferents tipus (que li agradin molt al gos) a sobre i a sota de diferents objectes i engrescar el gos perquè les busqui. L'ajudarem guiant-lo si la dificultat es molt alta. Es una bona activitat per fer que la seva ment es concentri en l'olfacte, pensi i es cansi i no estigui tant pendent del què passa a l'exterior.
• Quan soni un petard direm "SI!" de forma alegre (sense cridar) i immediatament li donarem una recompensa. L'ideal es que la recompensa estigui entrant a la boca de l'animal quan sona la detonació, així que, a part de fer contra-condicionament, esteu treballant la vostra habilitat de lliurar els premis amb precisió de rellotge suís.
• Amb les traques podem tenir preparat un bol ple de bocins petits de menjar deliciós i llençar-los a grapats perquè els busqui i se'ls mengi mentre sona a fora la pirotècnia.
• No tot son premis, si el nivell d'estrès i angoixa no es elevat, podem fer sessions de joc amb les seves joguines preferides. Sessions curtes, sessions llargues..., tot depèn del gos.

Es una petita selecció. Kongs, ossos per a rosegar, entorns segurs i més o menys aïllats del so, feromones apaivagadores, fitoteràpia, etc, son altres recursos disponibles. Volia ressaltar el caràcter lúdic que li podem donar a una situació que posa els nervis dels gossos en compromís, perquè, sobretot en cas de cadells, adolescents o gossos adults que mai hagin viscut un Sant Joan, es una forma meravellosa d'evitar que ho passin malament i, a sobre, treballem el vincle i la comunicació amb ells.

Recordeu : si un gos té por, pateix estrès i angoixa, renyar-lo, cridar-li i descarregar la nostra frustració i enuig sobre l'animal de la forma que sigui es contraproduent, agreujarà el problema i malmetrà la vostra relació.

Evidentment, si l'angoixa, l'estrès o la por que experimenta el gos són molt elevats, aquestes pautes no us ajudaran i caldrà que contacteu amb un professional per treballar sobre el problema. 

Feu de St. Joan una festa pels gossos també! Us desitjo molt bona revetlla i que gaudiu del gran solstici d'estiu!

Tànit Martín Jiménez

Problemes de comunicació canina

Els gossos son una espècie gregària, son descendents d'una espècie de llop ja extingida i continuen compartint amb els llops actuals molts trets de comportament, tot i que en molts altres aspectes en difereixen.

El nostre estil de vida, que imposem als gossos que conviuen amb nosaltres, combinat amb la pèssima selecció genètica que s'està fent en moltes races des de fa dècades està provocant que molts gossos tinguin problemes de comunicació, el que s'anomena disèmia canina. 

La disèmia canina es el desconeixement per part d'un gos del llenguatge gestual de la seva espècie. Penseu-hi : separem els cadells de les camades i de les seves mares a edats tan primerenques que no han pogut aprendre'n ni tan sols allò més bàsic; vivim cada cop més aïllats, nosaltres i, en conseqüència, els nostres gossos. Molts gossos passen els primers mesos, tant vitals per al seu correcte desenvolupament, sense veure cap gos i quan, per fi, se'n troben un, mostren conductes associades a la por, la inseguretat i reaccionen fugint o amb agressivitat.

No es casualitat, doncs, que cada cop hi hagin més casos de gossos reactius i/o amb conductes agressives, gossos que desconeixen la seva pròpia llengua i es posen en embolics amb altres gossos, gossos que queden traumatitzats per respostes que no s'esperaven d'altres gossos,... En fi, la culpa no es dels peluts, sinó dels humans que no fem el que cal per a assegurar-nos que els gossos siguin com han de ser : bons comunicadors, sociables, juganers, amb autocontrol, control d'impulsos, etc.

Si us interessa el tema us deixo un article molt interessant escrit per un gran professional del món de l'educació canina expert en comunicació canina sobre aquest problema: http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=40

Dues peludes comunicant-se.

Abans d'acabar, un apunt : per a poder ajudar aquests gossos que tenen problemes de comunicació un recurs molt valuós son el que s'anomena gossos rehabilitadors. Un gos rehabilitador es un gos equilibrat, mostra conductes estables, utilitza correctament les senyals de calma i ha après, després d'anys de pràctica, a evitar els conflictes, les confrontacions i les conductes agressives. No us fieu de professionals que us diguin que tenen un gos rehabilitador de bones a primeres, especialment si es un gos que, entre altres coses :

• Es jove i encara no ha arribat a la seva etapa adulta (això no significa que no existeixin gossos joves que compleixin els requisits!).
• Mostra conductes inadequades, es abusiu i intimidatori envers els altres gossos.
• Té tendència a bloquejar físicament, enfrontar-se i encarar-se i/o a obligar els altres gossos a mostrar senyals de submissió com estirar-se i ensenyar la panxa.
• Mostra conductes de protecció de recursos i recorre a la intimidació i/o a l'agressió en cas que hi hagi quelcom que consideri un recurs escàs i/o de la seva propietat.

Aquest tipus de gossos serien l'equivalent al típic nen abusiu a l'escola, que utilitza la força i la intimidació per aconseguir el que vol perquè no disposa dels recursos emocionals adequats per a gestionar les situacions i els problemes que es plantegen a l'hora de relacionar-se amb els seus iguals.

En Cauda m'acompanya a treballar certs gossos que tenen problemes de conducta, però es evident que li queda molt camí per a esdevenir un gos rehabilitador. Té moltes coses per aprendre i les està aprenent, però encara no té ni dos anys i es un pelut que està aprenent a gestionar els pics d'estrès; mai se m'acudiria anomenar-lo gos rehabilitador i potser mai podrà arribar a ser-ho, però com a professional de l'educació canina faré tot el possible per a que ho aconsegueixi. Això si, en comparació amb altres suposats gossos rehabilitadors que m'han presentat,  es molt més conciliador i utilitza moltes senyals per a transmetre tranquil·litat als demés. Cal ser humil i ser conscient de les capacitats i limitacions de cada gos per a saber què cal treballar. I a mi..., m'agraden els reptes!

En un proper article parlarem dels gossos rehabilitadors.

Tànit Marín Jiménez

Abraçar un gos no es tan bona idea...

El professor Stanley Coren ha publicat un article amb els resultats d'un petit estudi realitzat en què queda pal·lès que als gossos no els agraden les abraçades humanes. Té sentit, molt sentit : heu vist mai un gos abraçant-ne un altre? Els gossos no s'abracen i per a ells aquest tipus de contacte es poc cortès, intimidant i incòmode. Depenent del gos mostrarà més o menys signes d'aquesta incomoditat i amb més o menys intensitat.

Però anem al gra del que ens explica el professor Coren :

Les dades s'han extret de l'anàlisi de 250 imatges d'humans abraçant els seus gossos. Cada imatge rebia una de tres puntuacions possibles, a grosso modo :

1- El gos està mostrant un o més signes d'estrès o ansietat.

2- El gos sembla relaxat i confiat.

3- La resposta del gos es neutra o ambigua.

Foto extreta de : https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Resultats :

Internet es ple de gent feliç abraçant gossos infeliços. En el 81'6 dels casos, els gossos mostraven com a mínim 1 signe d'estrès, ansietat o incomoditat. Només el 7'6% dels gossos semblaven còmodes amb els abraços i el 10'8 restant mostraven signes neutrals o ambigus davant aquest contacte físic.

Conclusions :

- La gent (adults i nens) té dificultats a l'hora de llegir els signes d'estrès i ansietat basats en les expressions facials dels gossos.

- Per a la majoria de gossos aquesta expressió "d'afecte humà" (abraçar) no es plaent i augmenta l'ansietat.

El Dr. Coren recomana guardar les abraçades pels membres humans de la família i utilitzar altres interaccions de contacte amb els gossos, com manyagues, reforços verbals i premis.

Si voleu fer una ullada a l'article i les fotografies, us deixo el link :

https://www.psychologytoday.com/blog/canine-corner/201604/the-data-says-dont-hug-the-dog?utm_source=FacebookPost&utm_medium=FBPost&utm_campaign=FBPost

Tot i que es cert que hi ha contactes que desagraden als gossos (palmades, abraçades) i cal anar amb compte, sobretot amb els nens i si ens relacionem amb gossos que no son de la família, podem utilitzar premis (joc, menjar) des que son ben petits per a que relacionin aquest contacte amb una activitat plaent perquè la puguin suportar sense patir estrès ni ansietat. Això, però, no es cap garantia que al gos li acabi agradant que l'abracin, que quedi clar! Penseu que els nostres amics toleren moltes coses només en base al vincle que tenen amb nosaltres, mireu que no es malmeti!