Per Sant Joan...FESTA GRAN!

Ben aviat arribarà el solstici d'estiu, celebrat des de fa mil·lennis per la nostra espècie ja que marca un canvi important : comença un declivi de les hores diürnes que ens ha d'escurçar el dia poc a poc. Sant Joan, actualment, es un festival de pirotècnia i fogueres durant el qual molts gossos i les seves famílies ho passen realment malament, patint graus elevats d'estrès, angoixa, por i manifestant a vegades conductes agressives o d'escapisme que poden acabar en tragèdia.

Aquest article no es per informar-vos de coses que podeu anar treballant o com us podeu preparar, si us interessa podeu clickar sobre el següent link ajudem-els-peluts-per-sant-joan, que us portarà a un article amb pautes i recomanacions d'aquest tipus. El que us vull explicar es que la vostra actitud es un factor determinant en l'estat d'ànim i la conducta dels peluts.

imatge extreta de la web de Dogtopia

Com puc trencar una associació negativa que existeix en la ment d'un gos (estem parlant d'un gos que mostra reaccions moderades i normals de por, ansietat i estrès) en relació a la revetlla, els petards i els coets de Sant Joan? Com puc revertir aquesta associació i convertir-la en un moment positiu i fins i tot divertit per al gos i per a nosaltres? Proveu de posar en pràctica aquestes pautes per convertir la revetlla en un joc i una experiència positiva: 

• Gimcana de rastres i recompenses. Munteu un circuit (dins de casa) de premis amagats a diferents llocs i alçades, amb diferents nivells de complexitat. Es tracta d'amagar recompenses de diferents tipus (que li agradin molt al gos) a sobre i a sota de diferents objectes i engrescar el gos perquè les busqui. L'ajudarem guiant-lo si la dificultat es molt alta. Es una bona activitat per fer que la seva ment es concentri en l'olfacte, pensi i es cansi i no estigui tant pendent del què passa a l'exterior.
• Quan soni un petard direm "SI!" de forma alegre (sense cridar) i immediatament li donarem una recompensa. L'ideal es que la recompensa estigui entrant a la boca de l'animal quan sona la detonació, així que, a part de fer contra-condicionament, esteu treballant la vostra habilitat de lliurar els premis amb precisió de rellotge suís.
• Amb les traques podem tenir preparat un bol ple de bocins petits de menjar deliciós i llençar-los a grapats perquè els busqui i se'ls mengi mentre sona a fora la pirotècnia.
• No tot son premis, si el nivell d'estrès i angoixa no es elevat, podem fer sessions de joc amb les seves joguines preferides. Sessions curtes, sessions llargues..., tot depèn del gos.

Es una petita selecció. Kongs, ossos per a rosegar, entorns segurs i més o menys aïllats del so, feromones apaivagadores, fitoteràpia, etc, son altres recursos disponibles. Volia ressaltar el caràcter lúdic que li podem donar a una situació que posa els nervis dels gossos en compromís, perquè, sobretot en cas de cadells, adolescents o gossos adults que mai hagin viscut un Sant Joan, es una forma meravellosa d'evitar que ho passin malament i, a sobre, treballem el vincle i la comunicació amb ells.

Recordeu : si un gos té por, pateix estrès i angoixa, renyar-lo, cridar-li i descarregar la nostra frustració i enuig sobre l'animal de la forma que sigui es contraproduent, agreujarà el problema i malmetrà la vostra relació.

Evidentment, si l'angoixa, l'estrès o la por que experimenta el gos són molt elevats, aquestes pautes no us ajudaran i caldrà que contacteu amb un professional per treballar sobre el problema. 

Feu de St. Joan una festa pels gossos també! Us desitjo molt bona revetlla i que gaudiu del gran solstici d'estiu!

Tànit Martín Jiménez

Problemes de comunicació canina

Els gossos son una espècie gregària, son descendents d'una espècie de llop ja extingida i continuen compartint amb els llops actuals molts trets de comportament, tot i que en molts altres aspectes en difereixen.

El nostre estil de vida, que imposem als gossos que conviuen amb nosaltres, combinat amb la pèssima selecció genètica que s'està fent en moltes races des de fa dècades està provocant que molts gossos tinguin problemes de comunicació, el que s'anomena disèmia canina. 

La disèmia canina es el desconeixement per part d'un gos del llenguatge gestual de la seva espècie. Penseu-hi : separem els cadells de les camades i de les seves mares a edats tan primerenques que no han pogut aprendre'n ni tan sols allò més bàsic; vivim cada cop més aïllats, nosaltres i, en conseqüència, els nostres gossos. Molts gossos passen els primers mesos, tant vitals per al seu correcte desenvolupament, sense veure cap gos i quan, per fi, se'n troben un, mostren conductes associades a la por, la inseguretat i reaccionen fugint o amb agressivitat.

No es casualitat, doncs, que cada cop hi hagin més casos de gossos reactius i/o amb conductes agressives, gossos que desconeixen la seva pròpia llengua i es posen en embolics amb altres gossos, gossos que queden traumatitzats per respostes que no s'esperaven d'altres gossos,... En fi, la culpa no es dels peluts, sinó dels humans que no fem el que cal per a assegurar-nos que els gossos siguin com han de ser : bons comunicadors, sociables, juganers, amb autocontrol, control d'impulsos, etc.

Si us interessa el tema us deixo un article molt interessant escrit per un gran professional del món de l'educació canina expert en comunicació canina sobre aquest problema: http://www.takoda.es/modules/news/article.php?storyid=40

Dues peludes comunicant-se.

Abans d'acabar, un apunt : per a poder ajudar aquests gossos que tenen problemes de comunicació un recurs molt valuós son el que s'anomena gossos rehabilitadors. Un gos rehabilitador es un gos equilibrat, mostra conductes estables, utilitza correctament les senyals de calma i ha après, després d'anys de pràctica, a evitar els conflictes, les confrontacions i les conductes agressives. No us fieu de professionals que us diguin que tenen un gos rehabilitador de bones a primeres, especialment si es un gos que, entre altres coses :

• Es jove i encara no ha arribat a la seva etapa adulta (això no significa que no existeixin gossos joves que compleixin els requisits!).
• Mostra conductes inadequades, es abusiu i intimidatori envers els altres gossos.
• Té tendència a bloquejar físicament, enfrontar-se i encarar-se i/o a obligar els altres gossos a mostrar senyals de submissió com estirar-se i ensenyar la panxa.
• Mostra conductes de protecció de recursos i recorre a la intimidació i/o a l'agressió en cas que hi hagi quelcom que consideri un recurs escàs i/o de la seva propietat.

Aquest tipus de gossos serien l'equivalent al típic nen abusiu a l'escola, que utilitza la força i la intimidació per aconseguir el que vol perquè no disposa dels recursos emocionals adequats per a gestionar les situacions i els problemes que es plantegen a l'hora de relacionar-se amb els seus iguals.

En Cauda m'acompanya a treballar certs gossos que tenen problemes de conducta, però es evident que li queda molt camí per a esdevenir un gos rehabilitador. Té moltes coses per aprendre i les està aprenent, però encara no té ni dos anys i es un pelut que està aprenent a gestionar els pics d'estrès; mai se m'acudiria anomenar-lo gos rehabilitador i potser mai podrà arribar a ser-ho, però com a professional de l'educació canina faré tot el possible per a que ho aconsegueixi. Això si, en comparació amb altres suposats gossos rehabilitadors que m'han presentat,  es molt més conciliador i utilitza moltes senyals per a transmetre tranquil·litat als demés. Cal ser humil i ser conscient de les capacitats i limitacions de cada gos per a saber què cal treballar. I a mi..., m'agraden els reptes!

En un proper article parlarem dels gossos rehabilitadors.

Tànit Marín Jiménez