Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

19 de jul. 2016

Consells útils per quan arriba la calor

Humans i humanes que compartiu la vostra vida amb peluts, ja sabeu que, amb aquestes calorades que tot just comencen, els nostres amics necessiten un extra d'hidratació! Es bàsic per evitar que pateixin el ten temut COP DE CALOR. Uns quants consells :

1.- Si teniu per costum deixar el gos al jardí, procureu que tingui zones d'ombra on amagar-se de la solana. Mireu de no deixar-lo fora en hores punta o durant onades de calor intenses.

L'ombra del boix, molt cotitzada a casa nostra

2.- Procureu que sempre tingui aigua fresca disponible! Poseu un recipient extra de bona aigua a l'abast del pelut! Podeu adquirir un abeurador automàtic per assegurar-vos el subministrament!


3.- Si el vostre gos es vellet o té problemes de salut ( o es de color negre! ), potser convindria que es quedés a l'interior de casa o preparar-li una zona a cobert al racó més fresc del pati o del jardí.

4.- Si al vostre pelut li agrada remullar-se, també podem instal·lar una piscineta o una palangana ben grossa (per gossos de mida mitjana o petita) perquè s'hi puguin banyar! Poseu-la a l'ombra perquè l'aigua no s'escalfi!

En Cauda i en Piti, especialistes en deixar l'aigua marró en 30 segons!

5.- Aprofiteu sempre que pugueu per remullar el musell del vostre gos aplicant-li aigua amb la mà! Va molt bé per refrescar-los.

6.- No sortiu a passejar en hores de calor intensa ni durant molta estona. Si el porteu a fer exercici, assegureu-vos que teniu aigua suficient per anar-li oferint! I si us fa falta utilitzar un morrió, vigileu que pugui obrir la boca per transpirar i que li permeti beure aigua. Hi han models pensats específicament per això i son més còmodes i segurs pels animals que no els morrions de tela o nylon.

7.- Si al vostre poble hi han platjes habilitades per anar-hi amb gossos, porteu-los a passar-hi una bona estona! Una remullada al riu ( en zones segures, sempre) també es una bona experiència!



8.- No deixeu el vostre gos MAI tancat al cotxe! Ni tan sols si deixeu la finestra un xic oberta : ells no transpiren com nosaltres i son molt més propensos a reescalfar-se! 

9.- Si sospiteu que el vostre gos pateix un cop de calor, seguiu aquests consells : 
  • Porteu-lo a una zona fresca, per exemple gespa a l'ombra o un terra ben fresquet.
  • Humitegeu-li el cap amb aigua i apliqueu unes tovalloles mullades amb aigua freda als engonals, aixelles, coll i cap.
  • Si el gos està conscient podeu prosseguir ruixant-lo amb aigua a 20ºC, amb una ma per exemple.
  • Per ajudar-lo i fer que entri aire humit als pulmons, poseu un glaçó davant la trufa per humitejar-li.
  • No l'obligueu a beure aigua (aneu-li oferint un cop s'estabilitzi la temperatura), controleu la temperatura fins que baixi dels 39º.


10.- Pels urbanites : no traieu el pelut a passejar per l'asfalt a les hores de més calor, es poden ferir i cremar els coixinets dels peus i, a part de dolorós, es una zona difícil de curar. Imagineu-vos sortir amb els peus descalços a trepitjar aquell asfalt mig bullint durant mitja horeta..., espantós, no creieu?

Sigueu responsables, els peluts depenen de nosaltres! Molt de compte amb la caloreta!!

Comenteu, compartiu i que tingueu molt bon estiu!
Feu-vos seguidors de la nostra pàgina! www.facebook.com/etologicus

5 de jul. 2016

El meu gos em roba el dinar!

Un dels problemes de comportament que més em comenten els clients durant una consulta es que el gos aprofita qualsevol oportunitat per a agafar qualsevol cosa comestible que es trobin en el seu camí : enfilar-se al marbre de la cuina, aprofitar un moment de distracció com anar del menjador a la cuina a buscar el saler per netejar els plats, agafar al vol qualsevol tros deliciós de galeta o del que sigui que tinguem entre els dits, menjar-se un tros de croqueta de pollastre del costat del contenidor al carrer...

Perquè ho fan, això?

Llop aprofitant una troballa. Foto de Glacier Bay Alaska
Els gossos son carnívors, bàsicament, el que significa que la seva fisiologia està preparada per a obtenir l'energia i els nutrients necessaris per a sobreviure de la proteïna animal; tot i això, els mil·lennis de convivència al nostre costat han propiciat que siguin capaços de processar altres aliments, com el midó que contenen certs cereals. Els gossos, com a bons descendents dels llops, una espècie molt soferta que sobreviu gràcies a la cacera però que recorre a altres estratègies quan no té més remei, son també uns carronyers : no faran escarafalls a portar-se a la boca qualsevol aliment que trobin durant les seves "exploracions" (casolanes o exteriors), encara que aquesta delícia culinària tingui un aspecte més ben pansit, per no dir que ja es troba en estat de putrefacció imminent... Això es molt molest per a moltes persones que senten fàstic com si fossin ells mateixos els que estan a punt de degustar la nutritiva troballa, però també es motiu de por i inseguretat ja que, per desgràcia, vivim en una societat en què hi ha persones que es dediquen a fer el mal i a gastar el seu temps en preparar paranys mortals per a animals amb forma de menjar.

Si a tots aquests fets hi afegim que, a més, els gossos son animals oportunistes, es a dir, animals que tenen una gran capacitat d'adaptació a diversos habitats i que, per tant, també tenen la capacitat d'alimentar-se d'allò que cada hàbitat els pot oferir, tenim una combinació explosiva que dóna com a resultat que els gossos de la nostra família, tots els gossos del món mundial, estiguin esperant sempre qualsevol oportunitat per a portar-se un bon mos a la boca, sigui el que sigui. 

Gos aliment-se d'un abocador.
Foto de la BBC.

Per què ho fan, si nosaltres ja els donem aliment? Si cada dia tenen la seva ració de deliciós pinso ressec, llauna de processat de carn o dieta natural súper treballada? Doncs perquè, estimats lectors : els gossos no tenen la certesa absoluta de que els humans els alimentarem. Un gos mai pot estar segur que el seu humà se'n recordarà de plantar-li el plat de pinso a l'hora que toca i, a més a més, estan programats genèticament per a mostrar aquesta conducta tan útil per a sobreviure en condicions d'escassetat i tan empipadora per als humans a qui se'ls mengen la pizza, els espaguetis o, fins i tot, les pastanagues de l'amanida que acabaven de deixar a taula.

Els óssos també son oportunistes i carronyers si els cal. Foto de Glacier Bay Alaska.


Què pot fer un ésser humà per a contrarestar aquesta conducta instintiva? 

Podem fer diverses coses. Primer cal entendre que no ho fan per cap problema de dominància, per venjar-se de nosaltres o perquè es creguin més espavilats i intel·ligents. Ells son així i el millor que podem fer nosaltres es ensenyar-los, de forma positiva, que els es molt més beneficiós exhibir una conducta alternativa que els pot reportar beneficis suculents. Quina conducta alternativa? Jaure al seu lloc mentre nosaltres mengem a taula, no entrar a la cuina, no tocar el menjar... Això ho decidiu vosaltres : què preferiu que faci el gos en comptes de buscar qualsevol oportunitat per a robar-vos el dinar?

Piti i Cauda, aprenent a no entrar a la cuina.


Si necessiteu ajuda professional per a solucionar aquest tipus de problemes, sense castigar el gos, sense tensions ni malmetre el vincle amb el vostre company pelut, contacteu amb Musell!

Tànit Martín Jiménez


Segueix la nostra pàgina a facebook!