A l'anterior article he explicat a grosso modo que hi ha gossos que manifesten certes conductes que son instintives i inadequades per a una correcta convivència en l'entorn humà. Sortir a passejar amb un gos que es llença endavant, borda, tiba, mossega a l'aire i no respon a res del que li puguem dir es molt frustrant i acaba fent que la persona s'enfadi (i que, a més, la seva esquena se'n ressenteixi) i acabi escridassant o castigant físicament l'animal que només està ensenyant una conducta que per a ell es NATURAL i no té res d'incorrecte. Recordeu que si voleu comprendre els gossos, cal que sigueu capaços d'adoptar el seu punt de vista quan calgui.
Si renyeu i castigueu un animal d'alt instint i motivació per fer allò que la naturalesa "li demana", sabeu què passarà?
- El gos no entendrà perquè l'estan cridant (això si es capaç d'escoltar-vos mentre l'estímul desencadenant està present). A més, quan el gos entra en aquest estat no es capaç d'escoltar-vos i un cop l'estímul ha desaparegut, cridar es encara més inútil i contraproduent que abans.
- Si, a sobre, el pegueu, augmentareu el seu estrès, l'humiliareu, el frustrareu i malmetreu el vincle entre tots dos. Deixareu de ser el seu referent per a ser una possible amenaça i una font de coses negatives. El gos pot començar a deixar de col·laborar amb vosaltres i amb el temps, preferir fer qualsevol altra cosa abans que venir quan li demaneu, per exemple.
- Descarregar el mal humor que provoquen aquestes conductes sobre el mateix gos només us ajuda a descarregar energia negativa a vosaltres, no al gos. El gos no aprendrà res, no li haureu ensenyat què es el que realment espereu que passi, què es el que us agradaria que ell faci davant aquestes situacions, així que serà un esforç inútil. Si necessiteu alliberar tensions deixeu el gos lligat a un arbre (o espereu a arribar a casa), respireu profundament, compteu fins a deu i atonyineu un coixí, un matalàs o un sac de boxa.
- Contràriament al que els humans solem pensar, escridassar un gos i/o pegar-li en aquestes situacions només serveix per augmentar el seu estat de nervis i la seva reactivitat. Imagineu-vos que esteu a punt de barallar-vos amb algú i teniu una persona donant-vos empentes i cridant-vos a l'orella que pareu d'una vegada, la tensió no para d'augmentar... Aquestes empentes i crits us tranquil·litzen o us posen encara pitjor?
- Provocar un estrès encara més agut pot tenir moltes conseqüències que voldreu evitar, ben segur : pot tenir conseqüències a nivell físic si es cronifica, traduir-se en noves conductes no desitjades que ens agafin per sorpresa, fer que el gos es sensibilitzi encara més respecte allò que voleu fer desaparèixer, que faci associacions negatives relacionant el càstic amb estímuls que abans eren neutres,... i la llista pot continuar, us ho asseguro.
Aquestes conductes impulsives que provenen de la seqüència de cacera solen AUTOREFORÇAR-SE per elles mateixes. Això vol dir que cada cop que es presenta l'estímul i el gos pot executar la seva peculiar activitat de cacera, es premia a ell mateix. No aconseguireu reconduir de forma efectiva aquest problema amb càstics i/o activitats avorrides.
Per fer que el problema disminueixi fins a solucionar-lo cal treballar amb el gos certs conceptes i habilitats i, sobretot, donar-li motius per prendre les decisions correctes. Es molt important que el vincle entre el gos i la persona sigui sòlid, que el pelut tingui confiança en el seu humà ; si això falla, es el primer que ens caldrà treballar. Alhora cal que quedi clar que un gos que surt disparat darrera una bicicleta no deixarà de fer-ho a canvi d'una "xuxe". Però si deixarà de fer-ho si li hem ensenyat a tenir autocontrol sobre els seus impulsos a canvi de practicar una activitat que substitueixi allò que tant desitja i tant necessita fer.
 |
| Imagineu-vos sortir al carrer sabent que davant qualsevol cosa que es mogui passarà això. |
No us perdeu la tercera part per saber com es treballen i modifiquen aquestes conductes!
