Canis Eto-Logicus

Canis Eto-Logicus
Respecte, comunicació, amor, vincle, lideratge, diversió i treball en equip son les claus per aconseguir una relació increïble amb el nostre gos.

5 de maig 2017

PER QUÈ NO FAIG SERVIR EL "NO!"

Molts clients em pregunten sovint per què no poden dir-li NO! al gos. A vegades m'ho re-pregunten al cap d'un temps d'haver començar el procés de modificació de conducta o l'entrenament/educació del pelut.



No es que no es PUGUI. Es que es millor no fer-ho. El NO! presenta un seguit de contraindicacions segons els casos i hi ha més motius de pes per no utilitzar-lo com a norma general que per a fer-lo servir. Us interessa saber per què no faig servir el "NO!"? Feu un cop d'ull a la següent llista :

  1. Component emocional. Els humans utilitzem el no per a moltes coses, amb diferents significats i entonacions durant tot el dia. Amb els gossos el solem utilitzar amb un to d'enuig, frustració i ira que sol provocar sempre la mateixa reacció en el pelut : evitar el conflicte. Això no té cap relació amb el fet que el gos conegui el significat del no, ni amb el fet que el gos se senti culpable per alguna cosa mal feta; el gos senzillament reacciona davant el to de veu i l'expressió facial i corporal del seu humà enfadat. Es millor utilitzar una senyal diferent sense aquesta connotació emocional negativa, amb un to neutre i només per a indicar que s'està anant per el mal camí.
  2. Deriva negativa. Quan un gos mostra problemes de conducta, com reactivitat, conductes agressives, ansietat, por i estrès amb els seus derivats, etc., dir-li que NO! no només no serveix per res, encara empitjora les coses. El gos està fent el que pot i de la millor manera que sap per gestionar la situació donades les circumstàncies, si el que voleu es ajudar-lo i solucionar el problema, cridar-li que NO! es una mala solució : augmenta la tensió i l'estrès de l'animal propiciant i intensificant les males conductes en comptes de solucionar-les.
  3. Dir NO! no educa. Dir NO no té cap component educatiu per si sol. Si el gos mossega un moble i li bordo "NO!" potser aconseguiré que pari uns segons o uns minuts, més que res per l'ensurt que s'ha emportat, però al cap de poca estona tornarà a rosegar el moble. Si utilitzem una senyal verbal per indicar que una conducta es incorrecta, l'hem d'acompanyar d'un aprenentatge perquè el gos entengui què es el que esperem que faci. Després d'indicar-li amb un so com "ah-ah" el que no volem que faci, el redirigirem cap a una activitat que sigui similar, útil, divertida i que no impliqui destrossar el mobiliari, com rosegar un kong. I quan ho faci, el felicitarem.
  4. Conductes inhibides. A base de No's i mala bava, el màxim que aconseguirem es inhibir una conducta. Inhibir significa que el problema no desapareix, queda soterrat sota capes de por, aversió i una relació amb l'humà malmesa. No hem ajudat el gos a treballar i superar el problema de conducta, l'hem escombrat i amagat la brutícia sota una estora; la brutícia continua present i en qualsevol moment pot tornar-se a escampar. 

24 d’abr. 2017

L'ACTITUD ES EL MÉS IMPORTANT PER TREBALLAR AMB EL TEU GOS

La majoria d'humans vivim una vida estressant. Estressant, frustrant, exigent amb nosaltres mateixos... Ens sentim cansats i de mal humor. Quan quedem amb els amics o parlem amb familiars, tot es negatiu i sembla que hi hagi una maleïda competició per veure qui ho està passant pitjor. Perdem la paciència fàcilment i, si bé amb desconeguts ens és més fàcil contenir-nos, amb els més propers (parella, germans, fills, animals) ens permetem donar via lliure a la mala hòstia, a la impaciència i a la intolerància. 

Transitem pel dia a dia com si arrosseguéssim una bola de metall lligada al turmell, esperant que arribi el dia de festa. Ens aixequem detestant la nostra feina o potser qualsevol altra cosa. I amb aquesta actitud negativa, no sembla que res tingui tendència a millorar. La nostra actitud davant tot allò que ens passa es el factor clau que determina si som capaços de ser feliços davant de qualsevol esdeveniment (fins i tot davant l'adversitat) o si senzillament hem decidit deixar-nos influir i anul·lar per la deriva negativista social.

Per què us parlo d'això? Perquè ho veig en la meva vida. Ho veig en els meus clients, en els meus familiars, en els meus amics. A vegades encara ho veig en mi. I el que es més important : el poder de canviar-ho el tenim nosaltres, cadascun de nosaltres al nostre interior.



Un company parlava a facebook del sentiment de fracàs que tenim els educadors quan un dels nostres clients desisteix i abandona el tractament de modificació de conducta, o l'entrenament. Ens ho prenem com quelcom personal, creiem que no hem sabut transmetre bé els conceptes i les necessitats del gos. Però no ens podem culpar de les decisions dels demés. Ens sap greu perquè molts estem en aquest món perquè ens encanten els gossos i volem treballar ajudant-los. Però a vegades no es pot.

També es cert que certs programes de televisió han instaurat la idea que modificar una conducta en un gos es qüestió de minuts. Una gran mentida. Mentida de les grosses. Els cervell dels gossos i la seva psicologia son complexes i les teràpies no difereixen tant de les que utilitzen els psicòlegs amb nosaltres, els humans. Cal temps, paciència, dedicació, ACTITUD.

Quan truqueu un educador perquè us ajudi en un problema de conducta (o d'educació canina, entrenament), tingueu molt present que la feina grossa l'haureu de fer vosaltres. Nosaltres us donem les claus per treballar el gos, som el vostre coach, però l'èxit es a les vostres mans. Quan la relació entre la persona i el gos està malmesa, primer s'ha de restaurar. Sense aquest primer pas es extremadament difícil continuar el procés. I per restaurar el vincle perdut, cal ser conscients de la nostra actitud quan ens relacionem amb el gos. Un gos sap perfectament si estàs present en el moment, si et sents còmode, si tens ganes de passar-t'ho bé. Saben reconèixer l'autenticitat de l'humà. Estant estressat, enfadat o amb el cap a deu mil quilòmetres de distància pensant en cabòries no podreu fer grans avanços.

Qui vol treballar amb algú que de seguida salta, rebufa, s'enfada, ens crida, que arriba a casa fent cara de pocs amics, ens fa veure clarament que som una nosa, ens menysté... Ningú, no? Els gossos tampoc.


Així doncs, sigueu autèntics, estigueu presents, sigueu positius, no caieu en la negativitat que ens produeixen les nostres creences davant d'esdeveniments que no son ni positius ni negatius. Doneu un vot de confiança al gos i sigueu realistes: tot canvi necessita un procés per realitzar-se.

Connecteu amb el gos i tot canviarà!


Segueix la nostra pàgina a facebook!